José Bové: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplazo automático de texto (-[[Image: +[[Imatge:, -[[Category: +[[Categoria:, -{{DEFAULTSORT: +{{ORDENA:) |
m Robot substituint el text: (-[[Imatge +[[Fitxer) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[ |
[[Fitxer:José Bové - Meeting in Toulouse for the 2007 French presidential election 0188 2007-04-18 cropped.jpg|thumb|200px|José Bové (Toulouse, 2007)]] |
||
'''José Bové''' ([[Talença]], [[Gironda]], 1953) és un líder camperol i sindical francès, considerat com el principal ideòleg de l'[[antiglobalització]]. |
'''José Bové''' ([[Talença]], [[Gironda]], 1953) és un líder camperol i sindical francès, considerat com el principal ideòleg de l'[[antiglobalització]]. |
||
El seu pare és d'origen luxemburguès i la seva mare professora. Es dedicava al conreu del camp, i va prendre consciència quan les lluites de [[Larzac]]. Aleshores es llicencià en filosofia i es declarà [[objector de consciència]]. El 1976 fou empresonat tres setmanes per envair instal·lacions militars. |
El seu pare és d'origen luxemburguès i la seva mare professora. Es dedicava al conreu del camp, i va prendre consciència quan les lluites de [[Larzac]]. Aleshores es llicencià en filosofia i es declarà [[objector de consciència]]. El 1976 fou empresonat tres setmanes per envair instal·lacions militars. |
||
Revisió del 22:16, 22 des 2008
José Bové (Talença, Gironda, 1953) és un líder camperol i sindical francès, considerat com el principal ideòleg de l'antiglobalització. El seu pare és d'origen luxemburguès i la seva mare professora. Es dedicava al conreu del camp, i va prendre consciència quan les lluites de Larzac. Aleshores es llicencià en filosofia i es declarà objector de consciència. El 1976 fou empresonat tres setmanes per envair instal·lacions militars.
Fundà el 1987 el sindicat agrari Confédération Paysanne (CP) i es casà amb Alice Monnier, una de les organitzadores de Gardarem Lo Larzac. El 1995 fou novament empresonat a Tahití per oposar-se a les proves nuclears de Mururoa, el 1996 novament per cremar conreus transgènics; i l’11 d’agost del 1999 per saquejar un McDonalds a Milhau i reivindicar el formatge de roquefort fet a mà. També va participar el 29 de novembre a la cimera de Seattle de l’OMC, on es va donar a conèixer. El 2002 fou arrestat i deportat d'Israel per entrevistar-se amb Yasser Arafat a Ramallah.
Sovint ha estat reconegut (i criticat) per donar suport als moviments independentistes de la Polinèsia Francesa i Nova Caledònia, així el Congrés del Poble de Kurdistan (kurd Kongra Gelê Kurdistan), organització considerada terrorista per la Unió Europea. Per a les presidencials franceses dk 2007 va prometre un departament francès per al País Basc Francès.
El 2005 fou condemnat a 4 mesos de presó a Tolosa de Llenguadoc per destruir un camp de moresc transgènic.
Economistes com en Xavier Sala i Martin l'acusen de promoure una política econòmica global que promou l'eternització de la pobresa als països tercermundistes per motius egoistes i populistes.[1]
Referència
- ↑ La esperanza de África, article Premi Comte de Godó de Periodisme del 2002. (castellà)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Bové |