Festos

disc de Phaistos, cara devantera

disc de Phaistos, cara de darrera

Festos (potser PA-I-TO en lineal A ; Φαιστός en grec), també Faistos i Fest, fou un dels principals centres de la civilització minoica i la més rica i poderosa ciutat del sud de Creta. Està situada al sud de l'illa, prop de la costa, i al sud-oest de Càndia. Era propera també a Gortina.

El seu nom, segons la llegenda, derivaria de Phaestos, el fill d'Hèrcules que va emigrar de Sició a Creta. El seu port es deia Matalum, situat a més distància de la que hi havia a la costa en línia recta. És una de les ciutats més antigues de l'illa.

Fou habitada des del neolític i va subsistir com a estat fins al període dels palaus minoics al segle XV aC. La ciutat minoica ocupa una gran extensió, a les rodalies del palau. Aquest fou destruït al segle XV aC, però la ciutat va romandre habitada fins almenys el segle VIII aC. Més tard es va construir al sud del vell palau l'anomenat temple de Rhea i va sorgir una ciutat hel·lenística, que fou també molt pròspera; restes de cases d'aquest període encara es conserven a l'oest del palau. A la meitat del segle II aC la ciutat fou destruïda per la veïna Gortina, que va annexionar-se'n el territori.

A la regió de Festos queden algunes restes de la presència veneciana durant l'Edat Mitjana.

Ja en temps moderns, l'excavació arqueològica del lloc començà el 1884 a mans d'en F. Halbherr i fou continuada per l'escola arqueològica italiana d'Atenes (dirigida per en F. Halbherr i en L. Pernier) el 1900-1904 i per en Doro Levi el 1950-1971. L'antic palau, el barri reial i els magatzems del palau nou foren descoberts. Les ciutats minoica i hel·lenística han estat trobades a Chalara i a Aghia Photeini, respectivament al sud-est i nord-est del palau. A l'oest del palau hi ha l'esglèsia veneciana de Sant Jordi de Falandra, prop del lloc arqueològic d'Aghia Triada i de Matala.

Vegeu també

Palau de Festos