Estatge subalpí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substituint el text: (-Imatge: +Fitxer:, -Image: +Fitxer:, -Imagen: +Fitxer:)
m Robot insereix {{ORDENA:Estatge Subalpi}}
Línia 18: Línia 18:
* [http://www.unex.es/polen/LHB/flora/pirenaica/vegpiri6.htm La flora de l'estatge subalpí dels Pirineus ibèrics.] {{es}}
* [http://www.unex.es/polen/LHB/flora/pirenaica/vegpiri6.htm La flora de l'estatge subalpí dels Pirineus ibèrics.] {{es}}



{{ORDENA:Estatge Subalpi}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Ecologia]]
[[Categoria:Ecologia]]



Revisió del 17:27, 13 oct 2009

Típic paisatge de l'estatge subalpí (Mount Rainier National Park, Washington, Estats Units).

L'estatge subalpí és una zona altitudinal de vegetació que es troba situada entre 1600 i 2300 m aproximadament i es caracteritza per la presència de boscos naturals de coníferes, semblants en certa manera als grans boscos subàrtics que són presents al nord d'Europa, de la Sibèria i d'Amèrica i que formen l'immens domini de la taigà.

Les formacions vegetals d'aquest estatge estan constituïdes, en la seua major part, de pinedes de pi negre i avetoses (boscs d'avets).

El pi negre, amb la seua capçada fosca i atapeïda, es pot trobar en solells i obacs, i cal considerar-lo com l'arbre que puja a més altitud (en alguns indrets d'Andorra i de la Cerdanya ultrapassa, fins i tot, els 2300 m).

En alguns vessants obacs i relativament humits de les muntanyes pirinenques es fan avetoses, però cobreixen una àrea molt minsa (llevat de la Vall d'Aran, on formen una faixa gairebé contínua).

Bibliografia

Enllaços externs