Ahmed Hassan Zewail: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: ko:아흐메드 제와일 |
m Robot afegeix: la:Ahmed Zewail; canvis cosmètics |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Ahmed Hassan Zewail''' (en [[Llengua àrab|àrab]]: أحمد زويل) ( [[Damanhur]], [[Egipte]] [[1946]] ) és un [[químic]] i professor universitari nord-americà, d'origen egipci, guardonat amb el [[Premi Nobel de Química]] l'any [[1999]]. |
'''Ahmed Hassan Zewail''' (en [[Llengua àrab|àrab]]: أحمد زويل) ( [[Damanhur]], [[Egipte]] [[1946]] ) és un [[químic]] i professor universitari nord-americà, d'origen egipci, guardonat amb el [[Premi Nobel de Química]] l'any [[1999]]. |
||
==Biografia== |
== Biografia == |
||
Va néixer el [[26 de febrer]] de [[1946]] a la ciutat egípcia de [[Damanhur]]. Va estudiar [[química]] a la [[Universitat d'Alexandria]], i posteriorment es traslladà als [[Estats Units]] per realitzar el doctorat l'any [[1974]] a la [[Universitat de Pennsilvània]]. Després de treballar dos anys a la [[Universitat de Berkeley]] es va traslladar a l'[[Institut Tecnològic de Califòrnia]], on ocupa la càtedra [[Linus Pauling]] de [[fisicoquímica]] des de [[1990]]. |
Va néixer el [[26 de febrer]] de [[1946]] a la ciutat egípcia de [[Damanhur]]. Va estudiar [[química]] a la [[Universitat d'Alexandria]], i posteriorment es traslladà als [[Estats Units]] per realitzar el doctorat l'any [[1974]] a la [[Universitat de Pennsilvània]]. Després de treballar dos anys a la [[Universitat de Berkeley]] es va traslladar a l'[[Institut Tecnològic de Califòrnia]], on ocupa la càtedra [[Linus Pauling]] de [[fisicoquímica]] des de [[1990]]. |
||
==Recerca científica== |
== Recerca científica == |
||
L'interès de Zewail per conèixer la dinàmica de les [[reaccions químiques]] en temps real, per saber què passa exactament i a quina [[velocitat]] entre reactius i productes, el va dur a projectar polsos de [[làser]] de curta durada sobre les [[Partícula elemental|partícules]] que intervenen en les reaccions. |
L'interès de Zewail per conèixer la dinàmica de les [[reaccions químiques]] en temps real, per saber què passa exactament i a quina [[velocitat]] entre reactius i productes, el va dur a projectar polsos de [[làser]] de curta durada sobre les [[Partícula elemental|partícules]] que intervenen en les reaccions. |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
A partir d'aquell moment el seu equip va projectar nombrosos polsos de làsers sobre diferents reaccions, estudiant en cada cas els [[enllaç químic|enllaços químics]], els estats d'excitació i el moviment dels diferents àtoms i molècules que apareixen en els successius intermedis. La "filmació" de les reaccions químiques els va permetre descobrir que entre reactius i productes d'una reacció solen aparèixer nombroses molècules altament inestables i amb un temps de vida extremadament curt. Aquesta tècnica constitueïx la base d'una nova branca de la química, l'anomenada [[fentoquímica]], el desenvolupament de la qual permet entendre millor les reaccions del [[metabolisme]] dels [[ésser viu|éssers vius]], com la [[fotosíntesi]] o l'efecte que produeïx la llum sobre els la [[retina]]. Per totes aquestes investigacions l'any [[1999]] li fou concedit el [[Premi Nobel de Química]]. |
A partir d'aquell moment el seu equip va projectar nombrosos polsos de làsers sobre diferents reaccions, estudiant en cada cas els [[enllaç químic|enllaços químics]], els estats d'excitació i el moviment dels diferents àtoms i molècules que apareixen en els successius intermedis. La "filmació" de les reaccions químiques els va permetre descobrir que entre reactius i productes d'una reacció solen aparèixer nombroses molècules altament inestables i amb un temps de vida extremadament curt. Aquesta tècnica constitueïx la base d'una nova branca de la química, l'anomenada [[fentoquímica]], el desenvolupament de la qual permet entendre millor les reaccions del [[metabolisme]] dels [[ésser viu|éssers vius]], com la [[fotosíntesi]] o l'efecte que produeïx la llum sobre els la [[retina]]. Per totes aquestes investigacions l'any [[1999]] li fou concedit el [[Premi Nobel de Química]]. |
||
==Enllaços externs== |
== Enllaços externs == |
||
* {{en}} [http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1999/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1999] |
* {{en}} [http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1999/index.html Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1999] |
||
| Línia 36: | Línia 36: | ||
[[ja:アハメッド・ズウェイル]] |
[[ja:アハメッド・ズウェイル]] |
||
[[ko:아흐메드 제와일]] |
[[ko:아흐메드 제와일]] |
||
[[la:Ahmed Zewail]] |
|||
[[ms:Ahmad Zewail]] |
[[ms:Ahmad Zewail]] |
||
[[nl:Ahmed H. Zewail]] |
[[nl:Ahmed H. Zewail]] |
||
Revisió del 20:19, 6 nov 2009
 |
| Premi Nobel de Química (1999) |
Ahmed Hassan Zewail (en àrab: أحمد زويل) ( Damanhur, Egipte 1946 ) és un químic i professor universitari nord-americà, d'origen egipci, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1999.
Biografia
Va néixer el 26 de febrer de 1946 a la ciutat egípcia de Damanhur. Va estudiar química a la Universitat d'Alexandria, i posteriorment es traslladà als Estats Units per realitzar el doctorat l'any 1974 a la Universitat de Pennsilvània. Després de treballar dos anys a la Universitat de Berkeley es va traslladar a l'Institut Tecnològic de Califòrnia, on ocupa la càtedra Linus Pauling de fisicoquímica des de 1990.
Recerca científica
L'interès de Zewail per conèixer la dinàmica de les reaccions químiques en temps real, per saber què passa exactament i a quina velocitat entre reactius i productes, el va dur a projectar polsos de làser de curta durada sobre les partícules que intervenen en les reaccions.
Basant-se en la capacitat d'àtoms i molècules d'absorbir o irradiar la llum incident distintament, modificant l'espectre de forma característica per a cadascun d'ells. Zewail pretenia identificar els elements que apareixien en els estadis intermedis d'una reacció. Però aquests estats són extremadament curts: de l'ordre de 10 a 100 femtosegons. No va ser fins a mitjans de la dècada del 1980, quan es van desenvolupar làsers capaços de llançar polsos tan curts, que Zewail va poder observar (usant el primer cop cianur de iode) la partició d'una molècula i el posterior allunyament dels fragments restants.
A partir d'aquell moment el seu equip va projectar nombrosos polsos de làsers sobre diferents reaccions, estudiant en cada cas els enllaços químics, els estats d'excitació i el moviment dels diferents àtoms i molècules que apareixen en els successius intermedis. La "filmació" de les reaccions químiques els va permetre descobrir que entre reactius i productes d'una reacció solen aparèixer nombroses molècules altament inestables i amb un temps de vida extremadament curt. Aquesta tècnica constitueïx la base d'una nova branca de la química, l'anomenada fentoquímica, el desenvolupament de la qual permet entendre millor les reaccions del metabolisme dels éssers vius, com la fotosíntesi o l'efecte que produeïx la llum sobre els la retina. Per totes aquestes investigacions l'any 1999 li fou concedit el Premi Nobel de Química.