Mireia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 20:04, 13 nov 2009

Mirèio (en grafia mistralenca occitana, Mirèlha en grafia clàssica occitana, Mireia en català), és una obra en vers de l'escriptor francès de llengua occitana Frederic Mistral, escrita l'any 1859. Charles Gounod es va basar en aquesta obra per compondre l'òpera Mireille el 1863.

Referència a Mirèio en una estàtua dedicada a Charles Gounod (qui l'adaptà a l'òpera) a Sant Romieg de Provença

L'argument

A la Provença, Mireia és la filla d'uns rics pagesos, enamorada de Vicent, modest cisteller. Els pares de la noia refusen aquesta unió i li busquen d'altres pretendents. Mireia, desesperada, fuig de casa, travessant la Camarga per arribar a Les Santes Maries de la Mar per implorar a les santes que els seus pares acceptin la seva decisió. Durant el camí, a causa de la calor li agafa una insolació. Al final del camí, les santes se li apareixen, li expliquen les seves històries i li fan veure la felicitat de l'altre món. Enmig dels seus que la troben, es deix morir, confiada i serena.

Enllaços externs

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 [[Imatge:Mirèio.JPG|thumb|right|350 px| Referència a Mirèio en una estàtua dedicada a [[Charles Gounod]] (qui l'adaptà a l'òpera) a [[Sant Romieg de Provença]]]]
 ==L'argument==
-A la [[Provença]], Mireia és la filla d'uns rics pagesos, enamorada de Vincent, modest cisteller. Els pares de la noia refusen aquesta unió i li busquen d'altres pretendents. Mireia, desesperada, fuig de casa, travessant la [[Camarga]] per arribar a [[Les Santes Maries de la Mar]] per implorar a les santes que els seus pares acceptin la seva decisió. Durant el camí, a causa de la calor li agafa una insolació. Al final del camí, les santes se li apareixen, li expliquen les seves històries i li fan veure la felicitat de l'altre món. Enmig dels seus que la troben, es deix morir, confiada i serena.
+A la [[Provença]], Mireia és la filla d'uns rics pagesos, enamorada de Vicent, modest cisteller. Els pares de la noia refusen aquesta unió i li busquen d'altres pretendents. Mireia, desesperada, fuig de casa, travessant la [[Camarga]] per arribar a [[Les Santes Maries de la Mar]] per implorar a les santes que els seus pares acceptin la seva decisió. Durant el camí, a causa de la calor li agafa una insolació. Al final del camí, les santes se li apareixen, li expliquen les seves històries i li fan veure la felicitat de l'altre món. Enmig dels seus que la troben, es deix morir, confiada i serena.
 ==Enllaços externs==