Robert IV (delfí d'Alvèrnia): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robert IV Dalfí d'Alvernha mogut a Robert IV (delfí d'Alvèrnia): catalanització
Esborrany de França
Línia 1: Línia 1:
'''Robert IV''', Delfí d'Alvèrnia, va néixer vers [[1150]] i va morir el [[1234]]. Va esdevenir comte d'Alvèrnia i de Clermont a la mort del seu pare, vers [[1169]], tenint en [[apanatge]] els castells d'[[Herment]] i de [[Vodable]], i les senyories de [[Suire]], [[Chamalières]], [[Montronhon]], [[Plauzat]], [[Champeix]], [[Cròc]], [[Aurières]], [[Neschers]], [[Chanonat]], [[Chauriat]] i Rochefort. Les diferents terres van prendre el nom de ''Delfinat d'Alvèria''. El [[1199]], el seu segell representa un dofí, amb la menció ''Sigillum Delphini''.
'''Robert IV''' (~[[1150]] - [[1234]]) Delfí d'Alvèrnia fou [[comte d'Alvèrnia]] i de [[Clermont]] a la mort del seu pare, vers [[1169]], tenint en [[apanatge]] els castells d'[[Herment]] i de [[Vodable]], i les senyories de [[Suire]], [[Chamalières]], [[Montronhon]], [[Plauzat]], [[Champeix]], [[Cròc]], [[Aurières]], [[Neschers]], [[Chanonat]], [[Chauriat]] i [[Rochefort]]. Les diferents terres van prendre el nom de [[Delfinat d'Alvèrnia]]. El [[1199]], el seu [[Segell (autenticació)|segell]] representa un [[dofí]], amb la menció ''Sigillum Delphini''.


Era fill de [[Guilhem VII d'Alvèrnia]], delfí d'Alvèrnia i comte de Clermont, i de [[Joana de Calabre]].
Era fill de [[Guilhem VII d'Alvèrnia]], delfí d'Alvèrnia i comte de Clermont, i de [[Joana de Calabre]]. Es va casar amb [[Guilhemeta de Comborn]], comtessa de Montferrand, filla d'[[Archambaud]], vescomte de Comborn, i de [[Jordana de Perigord]]. Van tenir quatre infants:
Es va casar amb [[Guilhemeta de Comborn]], comtessa de Montferrand, filla d'[[Archambaud]], vescomte de Comborn, i de [[Jordana de Perigord]]. Van tenir quatre infants:
* Aelis,
* Aelis,
* [[Guilhem VIII Delfí d'Alvèrnia|Guilhem]]
* [[Guilhem VIII Delfí d'Alvèrnia|Guilhem]]
Línia 8: Línia 7:
* Alics.
* Alics.


Era conegut pel seu amor a les arts, essent ell mateix [[trobador]] ocasional i conegut a [[Occitània]] amb el nom del ''bons Dalfins d'Alvernhe''.
Era conegut pel seu amor a les arts, essent ell mateix [[trobador]] ocasional i conegut a [[Occitània]] amb el nom del ''bons Dalfins d'Alvernhe''. Molts trobadors van treballar a la seva cort: [[Peirol]], [[Perdigon]], [[Peire de Maensac]], [[Gaucelm Faidit]], [[Uc de Saint Circ]]. El seu cosí, Robert, bisbe de Clermont, de la mateixa manera que que [[Ricard Cor de Lleó]], van intercanviar versos eròtics amb ell.

Molts trobadors van treballar a la seva cort: [[Peirol]], [[Perdigon]], [[Peire de Maensac]], [[Gaucelm Faidit]], [[Uc de Saint Circ]]. El seu cusí, Robert, bisbe de Clermont, de la mateixa manera que que [[Ricard Cor de Lleó]], van intercanviar versos eròtics amb ell.
{{esborrany de França}}


[[Categoria:Trobadors]]
[[Categoria:Trobadors]]
[[Categoria:Comtes de França]]


[[de:Robert I. (Dauphin von Auvergne)]]
[[de:Robert I. (Dauphin von Auvergne)]]

Revisió del 13:36, 21 nov 2009

Robert IV (~1150 - 1234) Delfí d'Alvèrnia fou comte d'Alvèrnia i de Clermont a la mort del seu pare, vers 1169, tenint en apanatge els castells d'Herment i de Vodable, i les senyories de Suire, Chamalières, Montronhon, Plauzat, Champeix, Cròc, Aurières, Neschers, Chanonat, Chauriat i Rochefort. Les diferents terres van prendre el nom de Delfinat d'Alvèrnia. El 1199, el seu segell representa un dofí, amb la menció Sigillum Delphini.

Era fill de Guilhem VII d'Alvèrnia, delfí d'Alvèrnia i comte de Clermont, i de Joana de Calabre. Es va casar amb Guilhemeta de Comborn, comtessa de Montferrand, filla d'Archambaud, vescomte de Comborn, i de Jordana de Perigord. Van tenir quatre infants:

Era conegut pel seu amor a les arts, essent ell mateix trobador ocasional i conegut a Occitània amb el nom del bons Dalfins d'Alvernhe. Molts trobadors van treballar a la seva cort: Peirol, Perdigon, Peire de Maensac, Gaucelm Faidit, Uc de Saint Circ. El seu cosí, Robert, bisbe de Clermont, de la mateixa manera que que Ricard Cor de Lleó, van intercanviar versos eròtics amb ell.