Dictadura del proletariat

Segons la teoria marxista, la dictadura del proletariat és l'etapa de transició cap a una societat sense classes, per mitjà de la conquesta de l'estat que succeix immediatament després d'una revolució marxista, i que és una condició necessària per a la superació i substitució del sistema capitalista.

En aquesta fase, el proletariat aconsegueix el poder i l'utilitza per a acabar amb l'explotació capitalista, consolidar la revolució i evitar els intents de retornar al règim anterior per part de la burgesia. Un cop acomplerts aquests objectius la última missió de la dictadura del proletariat és l'abolició de l'estat per poder donar pas a l'establiment del comunisme.

El concepte de dictadura del proletariat va ser enunciat per Karl Marx al Manifest Comunista (1848) i posteriorment desenvolupat per Lenin a L'estat i la revolució (1917).

És important diferenciar dues etapes en la història de la concepció de la dictadura del proletariat. Inicialment, Marx i Friedrich Engels només parlaven de la presa del poder estatal per part de la classe treballadora; no obstant això, després de l'experiència de la Comuna de París, van concloure que per a exercir la Dictadura del Proletariat, la classe obrera no podia simplement omplir les estructures estatals existents, sinó que havia de procedir a destruir l'estat burgès i posar en peus un estat obrer basat en l'organització col·lectiva (Comunes o Consells, en rus "Soviets") de la classe obrera.

Enllaços externs

• Manifest Comunista
• L'estat i la revolució (anglès)