Guillem Soler: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
Línia 14: | Línia 14: | ||
Es conserven dues cartes signades per Guillem Soler: |
Es conserven dues cartes signades per Guillem Soler: |
||
* Carta s/d, aprox. 1380, [[Arxiu d’Estat de Florència]] (Res. Ge. B. 1131), àrea mediterrània i atlàntica. Decorada; abunden els escuts i banderes de ciutats. |
* Carta s/d, aprox. 1380, [[Arxiu d’Estat de Florència]] (Res. Ge. B. 1131), àrea mediterrània i atlàntica. Decorada; abunden els escuts i banderes de ciutats. |
||
* Carta de 1385, [[Biblioteca Nacional de França]] ( |
* Carta de 1385, [[Biblioteca Nacional de França]] (CN 3), àrea mediterrània i atlàntica. Sense decorar. |
||
==Genealogia dels cartografs Soler-Lloret== |
==Genealogia dels cartografs Soler-Lloret== |
Revisió del 15:39, 19 des 2009
Guillem Soler, (Mallorca, segles XIV i XV) bruixoler, és un mestre de cartes de navegar documentat entre 1368 i 1402, data en la que ja era difunt, coetani per tant del Cresques Abraham.
La seva obra reprodueix els models cartogràfics, toponímics i decoratius portats a Mallorca per Angelí Dolcet. La distància cronològica entre l’obra d’aquest darrer i la de Guillem Soler fan suposar que el seu aprenentatge es produí mitjançant un deixeble que hom ha identificat hipotèticament amb Guillem Cantarelles.
Gabriel Soler és fundador d’una saga de cartògrafs que perllongaren la seva activitat fins al darrer terç del segle XV i que conformaren els tallers cristians de la denominada Escola cartogràfica mallorquina, la filiació d’aquests cartògrafs, a més d’estar fonamentada en la documentació de l’època, es pot resseguir per algunes característiques peculiars de la seva producció.
L’obra cartogràfica
Malgrat que Guillem Soler segueix el model dolcetià, es detecten alguns detalls propis que la historiografia ha denominat patró solerià, que permeten distingir-lo del patró cresquià o jueu i convers, amb el qual, però, comparteix la substitució del llatí, usat en la cartografia feta a Mallorca fins aleshores, per la llengua catalana. Els seus trets particulars són:
- Obviar les referències a Moisès al mont Sinaí, i la seva substitució per les referències al Monestir de santa Caterina.
- Indicació a La Meca de que Mahoma és un fals profeta.
- Indicació que l’illa de Buda és el lloc on es coronen els reis d’Hongria.
- Petites diferencies toponímiques en relació als Cresques.
Es conserven dues cartes signades per Guillem Soler:
- Carta s/d, aprox. 1380, Arxiu d’Estat de Florència (Res. Ge. B. 1131), àrea mediterrània i atlàntica. Decorada; abunden els escuts i banderes de ciutats.
- Carta de 1385, Biblioteca Nacional de França (CN 3), àrea mediterrània i atlàntica. Sense decorar.
Genealogia dels cartografs Soler-Lloret
──Guillem Soler (doc. 1368-†<1402) ├──Joan Soler (doc. 1405-1409) │ └──Rafel Soler (doc. 1420-†<1446) │ └──Gabriel Soler (doc. 1446-1475) └──Margarita ∞(<1402) Esteve Lloret └──Rafel Lloret (doc. 1436-†<1451)
Bibliografia
- Ginard Bujosa, Antoni. La cartografia mallorquina a Mallorca. Barcelona: J.J. de Olañeta, Editor, 2002. ISBN 84-9716-145-9.
- Pujades i Bataller, Ramon j. Les cartes portolanes: la representació medieval d'una mar solcada. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. ISBN 978-84-393-7576-0.
- Pujades i Bataller, Ramon J. La carta de Gabriel Vallseca de 1439. Barcelona: Lumenartis, 2009. ISBN 978-84-612-3682-4.