Giuseppe Sarti: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Va completar els seus estudis musicals amb el pare [[Giovanni Battista Martini]], i va ser nomenat organista de la catedral de Faenza abans dels dinou anys d'edat. Va renunciar al seu nomenament el 1750 per a dedicar-se a l'estudi de la música dramàtica, arribant a ser director del Teatre de Faenza el 1752. Es va creure durant molt de temps que ''Pompeo in Armenia'' va ser el seu primer treball, però no hi ha cap prova escrita. El seu primer treball és sens dubte ''Il re pastore'', estrenada a [[Pesaro]] el 1752. Les seves obres posteriors foren ''Medonte'', ''Demofoonte'' i ''Olimpiade'', amb les que va guanyar una reputació que va fer que el 1753 el rei [[Frederic V de Dinamarca]] el va convidar a [[Copenhaguen]] com a ''hofkapellmeister'' i director de l'òpera. Aquí Sarti va estrenar ''Ciro riconosciuto''. |
Va completar els seus estudis musicals amb el pare [[Giovanni Battista Martini]], i va ser nomenat organista de la catedral de Faenza abans dels dinou anys d'edat. Va renunciar al seu nomenament el 1750 per a dedicar-se a l'estudi de la música dramàtica, arribant a ser director del Teatre de Faenza el 1752. Es va creure durant molt de temps que ''Pompeo in Armenia'' va ser el seu primer treball, però no hi ha cap prova escrita. El seu primer treball és sens dubte ''Il re pastore'', estrenada a [[Pesaro]] el 1752. Les seves obres posteriors foren ''Medonte'', ''Demofoonte'' i ''Olimpiade'', amb les que va guanyar una reputació que va fer que el 1753 el rei [[Frederic V de Dinamarca]] el va convidar a [[Copenhaguen]] com a ''hofkapellmeister'' i director de l'òpera. Aquí Sarti va estrenar ''Ciro riconosciuto''. |
||
El 1765 va tornar a Itàlia per reclutar nous cantants, però la mort simultània del rei Frederic va posar fi a la seva estada en terres daneses. El 1769 es va traslladar a Londres, on va donar classes de música per sobreviure. El 1779 va ser nomenat [[mestre de capella]] de la [[catedral de Milà]], on va romandre fins el 1784. Aquí va exercir la seva veritable vocació de compondre, almenys vint de les seves òperes més reeixides i la música sacra per a les oficis de la catedral. És també aquí on exercir de professor de música, amb alumnes com [[Luigi Cherubini]]. |
|||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
{{ORDENA:Sarti, Giuseppe}} |
{{ORDENA:Sarti, Giuseppe}} |
||
| Línia 13: | Línia 12: | ||
[[Categoria:Compositors italians del Classicisme]] |
[[Categoria:Compositors italians del Classicisme]] |
||
[[Categoria:Compositors d'òpera italians]] |
[[Categoria:Compositors d'òpera italians]] |
||
[[Categoria:Pedagogs musicals]] |
|||
[[it:Giuseppe Sarti]] |
[[it:Giuseppe Sarti]] |
||
Revisió del 23:32, 27 des 2009
.jpg)
Giuseppe Sarti (Faenza, 1 de desembre (baptisme) de 1729 - Berlín, 28 de juliol de 1802) fou un compositor italià.
Biografia
Va completar els seus estudis musicals amb el pare Giovanni Battista Martini, i va ser nomenat organista de la catedral de Faenza abans dels dinou anys d'edat. Va renunciar al seu nomenament el 1750 per a dedicar-se a l'estudi de la música dramàtica, arribant a ser director del Teatre de Faenza el 1752. Es va creure durant molt de temps que Pompeo in Armenia va ser el seu primer treball, però no hi ha cap prova escrita. El seu primer treball és sens dubte Il re pastore, estrenada a Pesaro el 1752. Les seves obres posteriors foren Medonte, Demofoonte i Olimpiade, amb les que va guanyar una reputació que va fer que el 1753 el rei Frederic V de Dinamarca el va convidar a Copenhaguen com a hofkapellmeister i director de l'òpera. Aquí Sarti va estrenar Ciro riconosciuto.
El 1765 va tornar a Itàlia per reclutar nous cantants, però la mort simultània del rei Frederic va posar fi a la seva estada en terres daneses. El 1769 es va traslladar a Londres, on va donar classes de música per sobreviure. El 1779 va ser nomenat mestre de capella de la catedral de Milà, on va romandre fins el 1784. Aquí va exercir la seva veritable vocació de compondre, almenys vint de les seves òperes més reeixides i la música sacra per a les oficis de la catedral. És també aquí on exercir de professor de música, amb alumnes com Luigi Cherubini.