Antoine François de Fourcroy: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: sv:Antoine François de Fourcroy |
m Robot: Canvis cosmètics |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
[[Fitxer:Antoine François, comte de Fourcroy.jpg|right|250px|Antoine François, comte de Fourcroy]] |
[[Fitxer:Antoine François, comte de Fourcroy.jpg|right|250px|Antoine François, comte de Fourcroy]] |
||
==Biografia== |
== Biografia == |
||
Fourcroy, fill d'un apotecari de la casa del duc d'[[Orleans]], estudià medicina obtinguent el títol de doctor l'any 1780. Però canvià els seus interessos cap a la química quan fou recomanat pel seu professor de [[química]] per succeir a [[Pierre Joseph Macquer]] (1718-1784) com a professor de química al Jardí del rei. Va ser un professor excel·lent i ple d'èxits i va obtenir la seva fama principalment per les seves col·laboracions conjuntes. Fou col·laborador de l'''Encyclopédie méthodique''. |
Fourcroy, fill d'un apotecari de la casa del duc d'[[Orleans]], estudià medicina obtinguent el títol de doctor l'any 1780. Però canvià els seus interessos cap a la química quan fou recomanat pel seu professor de [[química]] per succeir a [[Pierre Joseph Macquer]] (1718-1784) com a professor de química al Jardí del rei. Va ser un professor excel·lent i ple d'èxits i va obtenir la seva fama principalment per les seves col·laboracions conjuntes. Fou col·laborador de l'''Encyclopédie méthodique''. |
||
En quan a la seva vida política fou defensor de les idees [[Revolució Francesa|revolucionàries]]. Va ser membre de la Convenció nacional en el comitè d'instrucció pública i, després, en el de salut pública. Fou també Conseller d'Estat on realitzà una important tasca com a responsable en l'establiment dels programes científics a les escoles primàries i secundàries. |
En quan a la seva vida política fou defensor de les idees [[Revolució Francesa|revolucionàries]]. Va ser membre de la Convenció nacional en el comitè d'instrucció pública i, després, en el de salut pública. Fou també Conseller d'Estat on realitzà una important tasca com a responsable en l'establiment dels programes científics a les escoles primàries i secundàries. |
||
==Obra== |
== Obra == |
||
Les seves investigacions són molt extenses: Millorà les tècniques analítiques de [[Lavoisier]] i posà a punt d'un procediment per a la separació del [[coure]], Cu, de l'[[Estany (element)|estany]], Sn. |
Les seves investigacions són molt extenses: Millorà les tècniques analítiques de [[Lavoisier]] i posà a punt d'un procediment per a la separació del [[coure]], Cu, de l'[[Estany (element)|estany]], Sn. |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
Va redactar, el 1787, junt amb [[Lavoisier]], [[Guyton de Morveau]] i [[Berthollet]] el ''Méthode de Nomenclature Chimie'' un nou sistema racional per anomenar els [[elements químics]] i els [[composts químics]] que es manté en l'actualitat. En aquesta obra es rebutgen els [[quatre elements]] d'[[Aristòtil]] ([[aire]], [[aigua]], [[terra]] i [[foc]]) com a entitats bàsiques, principis o elements, i proporcionen una nova definició d'element químic basada en el treballs de l'anglès [[Boyle]]: '''les substàncies més senzilles, que no poden descompondre's'''. Fourcroy va elaborar el capítol on es trobaven els noms nous i antics dels 55 [[elements químics]] coneguts en aquell moment. |
Va redactar, el 1787, junt amb [[Lavoisier]], [[Guyton de Morveau]] i [[Berthollet]] el ''Méthode de Nomenclature Chimie'' un nou sistema racional per anomenar els [[elements químics]] i els [[composts químics]] que es manté en l'actualitat. En aquesta obra es rebutgen els [[quatre elements]] d'[[Aristòtil]] ([[aire]], [[aigua]], [[terra]] i [[foc]]) com a entitats bàsiques, principis o elements, i proporcionen una nova definició d'element químic basada en el treballs de l'anglès [[Boyle]]: '''les substàncies més senzilles, que no poden descompondre's'''. Fourcroy va elaborar el capítol on es trobaven els noms nous i antics dels 55 [[elements químics]] coneguts en aquell moment. |
||
===Obres destacades=== |
=== Obres destacades === |
||
* ''Philosophie chimique, ou Vérités fondamentales de la chimie moderne, disposées dans un nouvel ordre'' (1792) |
* ''Philosophie chimique, ou Vérités fondamentales de la chimie moderne, disposées dans un nouvel ordre'' (1792) |
||
| Línia 20: | Línia 20: | ||
* ''Entomologia Parisiensis at Gallica'' (1785) |
* ''Entomologia Parisiensis at Gallica'' (1785) |
||
==Bibliografia== |
== Bibliografia == |
||
*[http://books.google.com/books?q=fourcroy&as_brr=1 Llibres de Fourcroy escannejats] |
* [http://books.google.com/books?q=fourcroy&as_brr=1 Llibres de Fourcroy escannejats] |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
*[http://gallica.bnf.fr/ |
* [http://gallica.bnf.fr/ Versió digital de ''Entomologia Parisiensis at Gallica''] |
||
*[http://books.google.com/books?q=fourcroy&as_brr=1 Llibres de Fourcroy escannejats] |
* [http://books.google.com/books?q=fourcroy&as_brr=1 Llibres de Fourcroy escannejats] |
||
{{ORDENA:Fourcroy, Antoine Francois De}} |
{{ORDENA:Fourcroy, Antoine Francois De}} |
||
[[Categoria:Químics francesos]] |
[[Categoria:Químics francesos]] |
||
Revisió del 17:47, 30 des 2009
Antoine François Fourcroy (nascut el 15 de juny a París i traspassat el 16 de desembre de 1809 a París), químic i polític francès, va ser un dels primers segidors de la doctrina de Lavoisier.
Biografia
Fourcroy, fill d'un apotecari de la casa del duc d'Orleans, estudià medicina obtinguent el títol de doctor l'any 1780. Però canvià els seus interessos cap a la química quan fou recomanat pel seu professor de química per succeir a Pierre Joseph Macquer (1718-1784) com a professor de química al Jardí del rei. Va ser un professor excel·lent i ple d'èxits i va obtenir la seva fama principalment per les seves col·laboracions conjuntes. Fou col·laborador de l'Encyclopédie méthodique.
En quan a la seva vida política fou defensor de les idees revolucionàries. Va ser membre de la Convenció nacional en el comitè d'instrucció pública i, després, en el de salut pública. Fou també Conseller d'Estat on realitzà una important tasca com a responsable en l'establiment dels programes científics a les escoles primàries i secundàries.
Obra
Les seves investigacions són molt extenses: Millorà les tècniques analítiques de Lavoisier i posà a punt d'un procediment per a la separació del coure, Cu, de l'estany, Sn.
Va redactar, el 1787, junt amb Lavoisier, Guyton de Morveau i Berthollet el Méthode de Nomenclature Chimie un nou sistema racional per anomenar els elements químics i els composts químics que es manté en l'actualitat. En aquesta obra es rebutgen els quatre elements d'Aristòtil (aire, aigua, terra i foc) com a entitats bàsiques, principis o elements, i proporcionen una nova definició d'element químic basada en el treballs de l'anglès Boyle: les substàncies més senzilles, que no poden descompondre's. Fourcroy va elaborar el capítol on es trobaven els noms nous i antics dels 55 elements químics coneguts en aquell moment.
Obres destacades
- Philosophie chimique, ou Vérités fondamentales de la chimie moderne, disposées dans un nouvel ordre (1792)
- Système des connaissances chimiques et de leurs applications aux phénomènes de la nature et de l'art (1801)
- Entomologia Parisiensis at Gallica (1785)