Zitterbewegung: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Teoria: iniciant l'adaptació de l'anglès
Línia 9: Línia 9:


==Teoria==
==Teoria==

L'[[equació de Schrödinger]] depenent del temps

:<math> H \psi (\mathbf{x},t) = i \hbar \frac{\partial\psi}{\partial t} (\mathbf{x},t) \,\!</math>

on <math> H \,\!</math> és el [[Hamiltonià (mecànica quàntica)|Hamiltonià]] de Dirac per a un electró en el espai lliure

:<math> H = \left(\alpha_0 mc^2 + \sum_{j = 1}^3 \alpha_j p_j \, c\right) \,\!</math>

implica que qualsevol operador Q obeeix l'equació

:<math> -i \hbar \frac{\partial Q}{\partial t} (t)= \left[ H , Q \right] \,\!\;.</math>

In particular, the time-dependence of the [[position operator]] is given by

:<math> \hbar \frac{\partial x_k}{\partial t} (t)= i\left[ H , x_k \right] = c\alpha_k \,\!\;</math>

where <math>\alpha_k \equiv \gamma_0 \gamma_k</math>.

The above equation shows that the operator <math>\alpha_k</math> can be interpreted as the kth component of a "velocity operator."

The time-dependence of the velocity operator is given by

:<math> \hbar \frac{\partial \alpha_k}{\partial t} (t)= i\left[ H , \alpha_k \right] = 2[i \gamma_k m - \sigma_{kl}p^l] = 2i[p_k-\alpha_kH] \,\!\;</math>

where <math>\sigma_{kl} \equiv \frac{i}{2}[\gamma_k,\gamma_l]</math>.

Now, because both <math>p_k</math> and <math>H</math> are time-independent, the above equation can easily be integrated twice to
find the explicit time-dependence of the position operator. First:

:<math>\alpha_k (t) = \alpha_k (0) e^{-2 i H t / \hbar} + c p_k H^{-1} </math>

Then:

:<math> x_k(t) = x_k(0) + c^2 p_k H^{-1} t + {1 \over 2 } i \hbar c H^{-1} ( \alpha_k (0) - c p_k H^{-1} ) ( e^{-2 i H t / \hbar } - 1 ) \,\!</math>

where <math> x_k(t) \,\!</math> is the position operator at time <math> t \,\!</math>.

Revisió del 18:42, 8 feb 2010

El Zitterbewegung (de l'alemany Bewegung, "moviment" i zitten "trèmuls, tremolós") és un moviment de vibració ultraràpid al voltant de la trajectòria clàssica d'una partícula quàntica, específicament dels electrons i altres partícules de spin 1/2 , que obeeixen l'equació de Dirac.

Descobriment

L'existència d'aquest moviment va ser proposada inicialment per Erwin Schrödinger el 1930 com a resultat de l'anàlisi del moviment dels paquets d'ona que són solució de l'equació relativista de Dirac.

El resultat d'aquesta anàlisi suggeria que els electrons d'eixos paquets tenien un moviment vibratori a la velocitat de la llum al voltant de la seva trajectòria. Així a més del moviment observat al llarg de la seva trajectòria hi havia una vibració perpendicular al voltant de la trajectòria observada d'amplitud minúscula i difícilment detectable. La freqüència angular d'aquest moviment era , que és aproximadament 1,6×1021 Hz. Sent l'amplitud una mica més gran per electrons lents i donada per la longitud d'ona Compton que és l'ordre de 10×10−10 cm.

Teoria

L'equació de Schrödinger depenent del temps

on és el Hamiltonià de Dirac per a un electró en el espai lliure

implica que qualsevol operador Q obeeix l'equació

In particular, the time-dependence of the position operator is given by

where .

The above equation shows that the operator can be interpreted as the kth component of a "velocity operator."

The time-dependence of the velocity operator is given by

where .

Now, because both and are time-independent, the above equation can easily be integrated twice to find the explicit time-dependence of the position operator. First:

Then:

where is the position operator at time .