Kanuri: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: ja:カヌリ語 |
m Robot afegeix: nn:Kanuri-språket; canvis cosmètics |
||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
La majoria de parlants d'aquesta llengua també parlen [[hausa]] o [[Llengua àrab|àrab]] com a segona llengua. |
La majoria de parlants d'aquesta llengua també parlen [[hausa]] o [[Llengua àrab|àrab]] com a segona llengua. |
||
==Distribució geogràfica== |
== Distribució geogràfica == |
||
El kanuri és parlat principament a les terres baixes del [[llac Txad]], amb parlants al [[Camerun]], el [[Txad]], el [[Níger]], [[Nigèria]] i el [[Sudan]]. |
El kanuri és parlat principament a les terres baixes del [[llac Txad]], amb parlants al [[Camerun]], el [[Txad]], el [[Níger]], [[Nigèria]] i el [[Sudan]]. |
||
==Llengües o dialectes== |
== Llengües o dialectes == |
||
L'[[Etnologue]] divideix el kanuri en les següents llengües, mentre que alguns lingüistes (p. ex. Cyffer 1998) els entenen com a dialectes d'una mateixa llengua: |
L'[[Etnologue]] divideix el kanuri en les següents llengües, mentre que alguns lingüistes (p. ex. Cyffer 1998) els entenen com a dialectes d'una mateixa llengua: |
||
*[[Kanuri central]] |
* [[Kanuri central]] |
||
*[[Kanuri manga]] |
* [[Kanuri manga]] |
||
*[[Kanuri tumari]] |
* [[Kanuri tumari]] |
||
*[[Kanuri kanembu]] |
* [[Kanuri kanembu]] |
||
El [[SIL]] considera consiera que el "kanuri" és una [[macrollengua]] que agrupa les tres primeres divisions. |
El [[SIL]] considera consiera que el "kanuri" és una [[macrollengua]] que agrupa les tres primeres divisions. |
||
==Escriptura Kanuri== |
== Escriptura Kanuri == |
||
El kanuri ha estat escrit fent servir l'[[escriptura ajami]], principalment en textos religiosos i de la cort durant com a mínim quatre-cents anys[http://www.kanuri.net/related_projects2.php?aID=37]. Més recentment també s'escriu en una versió modificada de l'[[alfabet llatí]]. |
El kanuri ha estat escrit fent servir l'[[escriptura ajami]], principalment en textos religiosos i de la cort durant com a mínim quatre-cents anys[http://www.kanuri.net/related_projects2.php?aID=37]. Més recentment també s'escriu en una versió modificada de l'[[alfabet llatí]]. |
||
===Alfabet=== |
=== Alfabet === |
||
a b c d e ǝ f g h i j k l m n ny o p r ɍ s sh t u w y z |
a b c d e ǝ f g h i j k l m n ny o p r ɍ s sh t u w y z |
||
==Enllaços externs== |
== Enllaços externs == |
||
*[http://www.panafril10n.org/wikidoc/pmwiki.php/PanAfrLoc/Kanuri PanAfrican L10n page on Kanuri] {{en}} |
* [http://www.panafril10n.org/wikidoc/pmwiki.php/PanAfrLoc/Kanuri PanAfrican L10n page on Kanuri] {{en}} |
||
*[http://www.sciences.univ-nantes.fr/info/perso/permanents/enguehard/recherche/Afrique/alphabet_kanuri.htm ''Alphabet Kanuri''] {{en}} |
* [http://www.sciences.univ-nantes.fr/info/perso/permanents/enguehard/recherche/Afrique/alphabet_kanuri.htm ''Alphabet Kanuri''] {{en}} |
||
==Fonts== |
== Fonts == |
||
*[http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=2588 ''Ethnologue'' report for Kanuri] {{en}} |
* [http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=2588 ''Ethnologue'' report for Kanuri] {{en}} |
||
* Norbert Cyffer, ''A Sketch of Kanuri''. Rudiger Koppe Verlag: Koln 1998. |
* Norbert Cyffer, ''A Sketch of Kanuri''. Rudiger Koppe Verlag: Koln 1998. |
||
*[http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=kau Documentation for ISO 639 identifier: kau] {{en}} |
* [http://www.sil.org/iso639-3/documentation.asp?id=kau Documentation for ISO 639 identifier: kau] {{en}} |
||
[[Categoria:Llengües]] |
[[Categoria:Llengües]] |
||
| Línia 64: | Línia 64: | ||
[[new:कनूरी भाषा]] |
[[new:कनूरी भाषा]] |
||
[[nl:Kanuri (taal)]] |
[[nl:Kanuri (taal)]] |
||
[[nn:Kanuri-språket]] |
|||
[[pl:Język kanuri]] |
[[pl:Język kanuri]] |
||
[[pt:Língua kanuri]] |
[[pt:Língua kanuri]] |
||
Revisió del 15:11, 23 feb 2010
kanuri  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | macrollengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 4 milions |
| Parlants nadius | 15.000.000 |
| Parlat a | Àfrica Occidental i Àfrica del Nord |
| Autòcton de | Àfrica Occidental |
| Estat | Nigèria, Níger, Txad, Camerun |
| Classificació lingüística | |
| Llengües niloticosaharianes | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab i alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-1 | kr |
| ISO 639-2 | kau |
| ISO 639-3 | kau |
| Glottolog | kanu1279 |
| Ethnologue | kau |
| IETF | kr |
El kanuri és un continu dialectal parlat per aproximadament 4 milions de persones a Nigèria, el Níger, el Txad i el Camerun, així com per minories del sud de Líbia i per una diàpora al Sudan. Pertany al subfílum occidental de les Sàhara de les llengües niloticosaharianes. El kanuri és una llengua associada als imperis de kanem i Bornu que varen dominar la regió del llac Txad durant un miler d'anys.
L'ordre bàsic de les paraules en les oracions és Subjecte Objecte Verb. Això és tipològicament inusual tenir-ho al mateix temps que es té postposicions i modificadors postnominals, però hi ha altres llengües que també ho tenen com el japonès. Té tres tons: alt, baix i declinant.
Tradicionalment havia estat una lingua franca però el seu ús ha anat disminuint en les últimes dècades.
La majoria de parlants d'aquesta llengua també parlen hausa o àrab com a segona llengua.
Distribució geogràfica
El kanuri és parlat principament a les terres baixes del llac Txad, amb parlants al Camerun, el Txad, el Níger, Nigèria i el Sudan.
Llengües o dialectes
L'Etnologue divideix el kanuri en les següents llengües, mentre que alguns lingüistes (p. ex. Cyffer 1998) els entenen com a dialectes d'una mateixa llengua:
El SIL considera consiera que el "kanuri" és una macrollengua que agrupa les tres primeres divisions.
Escriptura Kanuri
El kanuri ha estat escrit fent servir l'escriptura ajami, principalment en textos religiosos i de la cort durant com a mínim quatre-cents anys[1]. Més recentment també s'escriu en una versió modificada de l'alfabet llatí.
Alfabet
a b c d e ǝ f g h i j k l m n ny o p r ɍ s sh t u w y z
Enllaços externs
- PanAfrican L10n page on Kanuri (anglès)
- Alphabet Kanuri (anglès)
Fonts
- Ethnologue report for Kanuri (anglès)
- Norbert Cyffer, A Sketch of Kanuri. Rudiger Koppe Verlag: Koln 1998.
- Documentation for ISO 639 identifier: kau (anglès)