Línia de força: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: es:Línea de fuerza modifica: ja:電気力線
Línia 24: Línia 24:
[[Categoria: Magnetisme]]
[[Categoria: Magnetisme]]


[[cs: Siločáry]]
[[cs:Siločáry]]
[[de: Feldlinie]]
[[de:Feldlinie]]
[[en: Line of force]]
[[en:Line of force]]
[[ja: 気 力 线]]
[[es:Línea de fuerza]]
[[pt: Linha de força]]
[[ja:電気力線]]
[[sk: Siločiara]]
[[pt:Linha de força]]
[[sv: Fältlinje]]
[[sk:Siločiara]]
[[sv:Fältlinje]]

Revisió del 12:35, 13 març 2010

Línies de força de dues càrregues iguals, realitzades amb imants, llimadures de ferro i pintura negra en aerosol.
Línies de força de dues càrregues diferents, realitzades amb imants, llimadures de ferro i pintura negra en aerosol.

Una línia de força o línia de flux , normalment en el context del electromagnetisme, és la corba la tangent proporciona la direcció del camp En aquest punt . Com a resultat, també és perpendicular a les línies equipotencial és en la direcció convencional de major a menor potencial. Suposen una forma útil d'esquematitzar gràficament un camp, encara que són imaginàries i no tenen presència física.

Un tub de força , també anomenat tub d'inducció electrostàtica o tub de camp , és el conjunt de les línies de força elèctrica que es mou de manera que el seu principi traça una corba tancada sobre una superfície positiva, el seu final traça una corresponent corba tancada sobre la superfície negativa, i la mateixa línia de força genera una superfície tubular inductiva. Aquests tubs es diuen solenoide s. A angle s rectes sobre el tub de força hi ha una pressió que és un mitjà del producte del dielèctric i la densitat magnètica. Si a través del creixement d'un camp els tubs de força es disseminen cap als costats o en amplada, hi ha una reacció magnètica a aquest creixement en intensitat de la corrent elèctric. Tanmateix, si un tub de força es mou de banda, hi ha poca o cap resistència que limiti la velocitat. Els tubs de força són absorbits pels cossos que exerceixen moment i massa gravitatòria.

Equivocaciones comuns

Línies de força d'un imant visualitzades mitjançant llimadures de ferro esteses sobre una cartolina.

En el context del electromagnetisme, se sol suposar que les línies de força tenen existència física, i fins i tot que són discretes i per tant, almenys en principi, comptables.

Això deriva probablement d'una mala comprensió de l'experiment en el qual s'escampen llimadures de ferro sobre un full de paper que està col·locada sobre d'un imant, formant línies discretes . La raó per la qual formen línies discretes no és que s'estiguin alineant amb línies magnètiques discretes pre-existents, sinó que les línies de les llimadures només poden tenir l'amplada d'una partícula de ferro, i quan es forma una línia, aquesta repel·leix a les altres. Per tant, el nombre de línies que es veuen i la proximitat entre elles depèn de la mida de les partícules de ferro.

Per empitjorar les coses, en l'obsolet Sistema CGS hi havia una unitat de flux magnètic anomenada línia (més tard anomenada maxwell ) que equivalia a 10^-8 webería.

Quan es trencada un imant magnètic al voltant del seu eix de simetria, la gent es pregunta si les línies de força roten o no amb l'imant. La pregunta no té sentit, ja que el flux magnètic no està format per línies discretes. És equivalent a preguntar sobre un disc d'un color uniforme si el color (és a dir, la propietat, no la capa) trencada amb el disc. Aquesta equivocació és la que dóna lloc a la famosa paradoxa de Faraday.

Una altra confusió sorgeix quan es pensa en el que li passa a una càrrega elèctrica que es deixa en el si d'un camp elèctric. Es mourà seguint una trajectòria coincident amb la línia de força sobre la qual es va deixar? Per respondre correctament, cal recordar que sobre la càrrega actua una força proporcional al camp. Si es tracta d'un camp uniforme, les línies que el representen són paral·leles i equidistants, de manera que la força tindrà la direcció d'aquestes, invariable en ser el camp uniforme. El mateix passa si el camp no és uniforme (per exemple, el creat per una càrrega puntual), però les línies que el representen són rectes. No obstant això, quan les línies associades al camp són corbes, la força és tangent a elles en cada punt (per ser-ho al camp). Com una força no pot ser tangent a una trajectòria corba, es conclou que la càrrega no es podrà moure al llarg de la línia de força, excepte en el cas que aquesta sigui recta.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línia de força
  • WEB, Electrotècnia, IES Muñoz Torrero, Cap del Bou, Badajoz.