Coet accelerador sòlid del transbordador espacial: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-sborrany d'aeronàutica}} +sborrany d'astronàutica}}) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-{{esborrany d'astronomia}} +) |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
{{esborrany d'astronàutica}} |
{{esborrany d'astronàutica}} |
||
{{esborrany d'astronomia}} |
|||
Revisió del 19:27, 21 març 2010
Els coets acceleradors sòlids del transbordador espacial (SRB, de l'anglès solid rocket booster) són el parell de grans coets sòlids utilitzats pel transbordador espacial durant els dos primers minuts de vol amb motor. Estan situats a banda i banda del tanc extern de combustible, que és de color taronja. Durant l'enlairament, proporcionen el 83% de l'impuls necessari per l'enlairament. Cada SRB genera 1,8 vegades més impuls d'enlairament que el motor F-1 utilitzat en el coet lunar Saturn V. Els SRB són els coets de combustible sòlid més grans de la història, i els primers en ser utilitzats com a propulsió principal en missions tripulades.[1] Els SRB utilitzats es recullen del mar, se'ls restaura, se'ls recarrega amb combustible, i se'ls torna a utilitzar en diverses missions.
- L'accident del transbordador espacial Challenger fou produït per un defecte de la junta tòrica de l'SRB dret del transbordador.
- El coet Ares I, dissenyat pel Projecte Constellation de la NASA, està basat en els SRB.
Referències
- ↑ «Shuttle Solid Rocket Booster Facts». NASA.