Àhmad ibn Abd-al-Màlik ibn Attaix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 15:41, 8 abr 2010

Attaix Àhmad ibn Abd-al-Màlik (mort el 1107) fou un daï (missioner) i líder ismaïlita del segle XI i començament del XII, del temps del soldà Barkyaruk, i contemporani de al-Hasan al-Sabah, el cap d'Alamut. Era fill de Abd al-Malik ibn Attash, un reputat savi.

El seu pare va exercir com da'i a al-Iraqayn (Iraq Adjemi) i va viure a Esfahan fins que per la seva activitat va haver de fugir i va anar a Rayy on el 1072 va introduir a al-Hasan al-Sabah con a quadre entre els da'is i el va enviar a Egipte; també es diu que fou el que va captar al rais Muzaffar de Gerdukh pel moviment. El seu fill Ahmad Attash, mentre, havia restat a Esfahan, on es va introduir a la fortalesa de Shahdez (o Qaḷʿa-ye Jalālī, construïda en temps de Malik Shah 1072-1092), com a mestre pels fills dels soldats daylamites; progressivament va convèncer a la guarnició de les seves idees. Al-Hasan al-Sabah va ocupar Alamut el 1090 i el fet de què era a Daylam va facilitar la tasca a Shahdez que amb tota la guarnició i part de la població de la rodalia va passar a mans dels ismaïlites (per dotze anys, 1095-1107, segons Rashid al-Din) així com un altre fortalesa, la de Kalandjan, també a la rodalia d'Esfahan. Ubayd Allah ibn Ali Katibi, valí d'Esfahan, va pactar amb Attash i el seu fill. Quan els ismaïlites van començar a recaptar taxes la població es va posar en contra. Barkyaruk, enfrontat a problemes interns, va transigir amb els ismaïlites, però la situació va canviar sota Muhammad ibn Malik Shah que després de la mort de Barkyaruk el 1104, va començar a combatre el moviment ismaïlita a les seves fortaleses.

Shahdez fou assetjada durant un any; Attash va demanar la pau al·legant que els seus seguidors eren musulmans plens i no podien ser objecte de guerra. Discussions teològiques van seguir que no foren acceptades per Muhammad ibn Malik Shah. Shahdez fou conquerida finalment el 1107 pel visir seljúcida Sad al-Mulk Abi, i Attash i el seu fill foren capturats; la seva dona es va tirar des de les muralles; Attash fou passejat pels carrers de la ciutat per ser ridiculitzat i finalment se li va arrancar la pell encara viu. El seu cap i el del seu fill, també executat, foren enviats a Bagdad.

Bibliografia

M. G. S. Hodgson, The Order of the Assassins, La Haia, 1955

Revisió del 15:40, 8 abr 2010 modifica CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.392 edits nom en àrab ← Edició anterior		Revisió del 15:41, 8 abr 2010 modifica desfés CarlesVA (discussió \| contribucions) Autopatrullats 38.392 edits nom en àrab Edició següent →
Línia 1:		Línia 1:
	'''Attaix Àhmad ibn Abd-al-Màlik''' (mort el 1107) fou un ''~~da'i~~'' (missioner) i líder [[ismaïlita]] del segle XI i començament del XII, del temps del soldà [[Barkyaruk]], i contemporani de [[al-Hasan al-Sabah]], el cap d'[[Alamut]]. Era fill de [[Abd al-Malik ibn Attash]], un reputat savi.		'''Attaix Àhmad ibn Abd-al-Màlik''' (mort el 1107) fou un ''[[daï]]'' (missioner) i líder [[ismaïlita]] del segle XI i començament del XII, del temps del soldà [[Barkyaruk]], i contemporani de [[al-Hasan al-Sabah]], el cap d'[[Alamut]]. Era fill de [[Abd al-Malik ibn Attash]], un reputat savi.

	El seu pare va exercir com ''da'i'' a [[al-Iraqayn]] ([[Iraq Adjemi]]) i va viure a [[Esfahan]] fins que per la seva activitat va haver de fugir i va anar a [[Rayy]] on el [[1072]] va introduir a [[al-Hasan al-Sabah]] con a quadre entre els ''da'is'' i el va enviar a [[Egipte]]; també es diu que fou el que va captar al rais Muzaffar de Gerdukh pel moviment. El seu fill Ahmad Attash, mentre, havia restat a Esfahan, on es va introduir a la fortalesa de [[Shahdez]] (o [[Qaḷʿa-ye Jalālī]], construïda en temps de [[Malik Shah]] [[1072]]-[[1092]]), com a mestre pels fills dels soldats daylamites; progressivament va convèncer a la guarnició de les seves idees. Al-Hasan al-Sabah va ocupar Alamut el [[1090]] i el fet de què era a Daylam va facilitar la tasca a Shahdez que amb tota la guarnició i part de la població de la rodalia va passar a mans dels ismaïlites (per dotze anys, [[1095]]-[[1107]], segons [[Rashid al-Din]]) així com un altre fortalesa, la de Kalandjan, també a la rodalia d'Esfahan. Ubayd Allah ibn Ali Katibi, valí d'Esfahan, va pactar amb Attash i el seu fill. Quan els ismaïlites van començar a recaptar taxes la població es va posar en contra. Barkyaruk, enfrontat a problemes interns, va transigir amb els ismaïlites, però la situació va canviar sota [[Muhammad ibn Malik Shah]] que després de la mort de [[Barkyaruk]] el [[1104]], va començar a combatre el moviment ismaïlita a les seves fortaleses.		El seu pare va exercir com ''da'i'' a [[al-Iraqayn]] ([[Iraq Adjemi]]) i va viure a [[Esfahan]] fins que per la seva activitat va haver de fugir i va anar a [[Rayy]] on el [[1072]] va introduir a [[al-Hasan al-Sabah]] con a quadre entre els ''da'is'' i el va enviar a [[Egipte]]; també es diu que fou el que va captar al rais Muzaffar de Gerdukh pel moviment. El seu fill Ahmad Attash, mentre, havia restat a Esfahan, on es va introduir a la fortalesa de [[Shahdez]] (o [[Qaḷʿa-ye Jalālī]], construïda en temps de [[Malik Shah]] [[1072]]-[[1092]]), com a mestre pels fills dels soldats daylamites; progressivament va convèncer a la guarnició de les seves idees. Al-Hasan al-Sabah va ocupar Alamut el [[1090]] i el fet de què era a Daylam va facilitar la tasca a Shahdez que amb tota la guarnició i part de la població de la rodalia va passar a mans dels ismaïlites (per dotze anys, [[1095]]-[[1107]], segons [[Rashid al-Din]]) així com un altre fortalesa, la de Kalandjan, també a la rodalia d'Esfahan. Ubayd Allah ibn Ali Katibi, valí d'Esfahan, va pactar amb Attash i el seu fill. Quan els ismaïlites van començar a recaptar taxes la població es va posar en contra. Barkyaruk, enfrontat a problemes interns, va transigir amb els ismaïlites, però la situació va canviar sota [[Muhammad ibn Malik Shah]] que després de la mort de [[Barkyaruk]] el [[1104]], va començar a combatre el moviment ismaïlita a les seves fortaleses.