Dhofar: diferència entre les revisions
m Robot modifica: cs:Dhofar |
m Robot modifica: cs:Dafár |
||
| Línia 29: | Línia 29: | ||
[[ar:ظفار]] |
[[ar:ظفار]] |
||
[[ast:Dhofar]] |
[[ast:Dhofar]] |
||
[[cs: |
[[cs:Dafár]] |
||
[[da:Dhofar]] |
[[da:Dhofar]] |
||
[[de:Dhofar]] |
[[de:Dhofar]] |
||
Revisió del 23:28, 11 juny 2010
Dhofar (también Dofar, Zufar o Dhufar entre altres variants del nom transcrit) és la regió més occidental del sultanat d'Oman, fronterera amb el Iemen (amb la regió de Mahra). Es un territori d'aspecte diferent de la resta d'Oman.
Història
Dhofar va passar a dependre del sultà de Masqat al final del segle XIX, quan els otomans ambicionaven establir-se a la regió. El sultà Said ben Taimur (1932-1970) va administrar la regió com un domini privat i hi va residir llargues temporades, concretament a Salalah, la capital, sense aparèixer per Masqat durant mol de temps.
El sultanat de Masqat ocupava la zona de la costa, però a l'interior les tribus obeïen al imam d'Oman. La guerra entre Masqat i Oman va durar del 1911 al 1955. L'imam mai va reclamar el Dhofar i quan fou derrotat es va establir a l'exili amb els seus partidaris sense cap pretensió sobre Dhofar.
La revolta a Dhofar va començar el 9 de juny de 1965 dirigida pel Dhufar Liberation Front. Aquesta organització es va transformar en Popular Front for the Liberation of the Occupied Arabian Gulf el setembre de 1968, i més tard, a finals del 1971, es va fusionar al National Democratic Front Liberation of Oman and Arabian Gulf (que havia iniciat accions armades a la zona central i del nord d'Oman el juny de 1970), fusió de la que va resultar el Popular Front for the Liberation of Oman and the Arab Gulf (PFLOAG). La organització estava formada inicialment per nacionalistes progressistes i també per separatistes dufarís, i va dirigir la lluita amb un programa d'orientació socialista que va rebre el suport del Iemen del Sud i la Unió Soviètica. Al final del 1971 i el 1972 els rebels controlaven la major part de Dhofar i havien establert un govern regular a les zones alliberades; però aquestes forces no tenien res a veure amb l'imam d'Oman i se li oposaven igual que al sultà de Masqat.
Fou llavors quan es va produir molta confusió ja que a partir de 1971 van aparèixer sèries de segells de correus de l'Estat d'Oman (és a dir de l'imamat) amb sobrecarrega (o amb la llegenda modificada) per a un inexistent Estat de Dhofar; aquest segells foren emesos a Beirut i a Síria per Youssef Salim Tadros, agent de l'imam. Era impossible aleshores saber si la província de Dhofar del sultanat d'Oman estava emetent segells propis o aquestos corresponien als territoris dominats pel rebels dofarís, i finalment va resultar ser una actuació especulativa.
El 1974 el PFLOAG va canviar el seu nom que va passar a Popular Front of Liberation of Oman (PFLO).
Els darrers guerrillers foren assetjats el 1975 i es van haver de rendir o van morir en combat.
Banderes
La bandera del Front d'Alliberament de Dhofar el 1965 (que va restar quan va canviar el nom) va agafar els colors àrabs, que també s'utilitzaven llavors pels rebels d'Aràbia del Sud (Aden i Federació d'Aràbia del Sud). El National Democratic Front Liberation of Oman and Arabian Gulf tenia els mateixos colors però a l'inrevés. Les dues organitzacions armades fusionades al 1971 van mantenir els mateixos colors, en el orde del grup més antic, i amb una inscripció en negre a la franja central (per la posició de la inscripció la bandera es devia col·locar normalment en vertical). La inscripció al final (1974-1975) era "ALJABHA ALSHA'BIYAH LITAHRIR OMAN".