Tergeste

Tergeste fou una ciutat que va pertànyer bé a la província del Vènet o bé a la d'Ístria, que estava situada a una badia anomenada Tergestinus Sinus (avui golf de Trieste), allà on és avui la ciutat de Trieste. Estrabó i Tolomeu la situen a Ístria, Plini a la regió dels carnis al Vènet; Pomponi Mela la situa a la frontera d'Il·líria. La frontera entre les províncies de Venècia i d'Ístria fou des una data concreta el riu Fòrmio i per això el més probable és que pertanyés a Venècia.

La ciutat apareix per primer cop el 51 aC quant se sap que fou ocupada per una incursió dels bàrbars dels territoris veïns, i llavors ja era una ciutat romana que havia rebut una colònia romana. Després de l'atac va quedar malmesa i fou reconstruïda, fortificada i emmurallada per defensar-la de atacs futurs (32 aC). Em temps d'August va tenir el rang de colònia i l’emperador va posar sota la seva dependència a les tribus veïnes dels carnis i dels catalis al temps que va sotmetre els bàrbars propers més perillosos, els iàpodes.

Després va créixer gràcies al seu port, el millor de la regió, però aviat fou ensombrida per el creixement d'Aquileia i va restar com un municipi provincial. Antoninus Pius va obtenir que els carnis i els catalis foren acceptats con a subjectes de la ciutat romana i no com a tribu dependent, i així els caps tribals van poder optar a les magistratures. Més tard ja no tornà a aparèixer a l’historia però va continuar existint fins a l’edat mitjana en que quasi bé va desaparèixer per renéixer al segle XVIII en que va tornar a ser una ciutat important de la mar Adriàtica (vegeu Trieste).

Només es conserven unes restes del temple romà dins la moderna catedral, algunes inscripcions, mosaics i relleus.