Bacil de Hansen: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 14: | Línia 14: | ||
| binomial_authority = [[Gerhard Armauer Hansen|Hansen]], 1874 |
| binomial_authority = [[Gerhard Armauer Hansen|Hansen]], 1874 |
||
}} |
}} |
||
'''''Mycobacterium leprae''''' o bacil de Hansen, és el bacteri que causa la lepra o "malaltia de Hansen".<ref name=Sherris>{{ |
'''''Mycobacterium leprae''''' o bacil de Hansen, és el bacteri que causa la lepra o "malaltia de Hansen".<ref name=Sherris>{{Ref-llibre | autor = Ryan, K.J.; Ray, C.G. (editors) | títol = Sherris Medical Microbiology | edició = 4ª | pàgines = 451–3 | editorial = McGraw Hill | any = 2004 | isbn = 0838585299}}</ref> És intracel·lular i pleomòrfic,<ref name=Baron>{{Ref-llibre | autor = McMurray, D.N | títol = "Mycobacteria and Nocardia". A:'' Baron's Medical Microbiology ''(Baron S ''et al.'', eds.)| edició = 4ª | editorial = Univ of Texas Medical Branch | any = 1996 | url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/bv.fcgi?rid=mmed.section.1833 | isbn = 0-9631172-1-1 }}</ref> encara que usualment té forma de bastó, àcid alcohol resistent, aeròbia i només remotament emparentada amb ''Mycobacterium tuberculosi''. |
||
Va ser el primer bacteri patogen descobert en teixits infectats; el 1874, fou descrit per G. Armauer Hansen a Noruega.<ref name=Hansen_1874>{{cita |
Va ser el primer bacteri patogen descobert en teixits infectats; el 1874, fou descrit per G. Armauer Hansen a Noruega.<ref name=Hansen_1874>{{cita publicació | autor = Hansen, G.H.A. | títol = Undersøgelser Angående Spedalskhedens Årsager (Investigations concerning the etiology of leprosy) | publicació = Norsk Mag. Laegervidenskaben | any = 1874 | volum = 4| pàgines = 1–88 | llengua = noruego }}</ref><ref name=Irgens_2002>{{cita publicació |autor=Irgens, L. |títol=The discovery of the leprosy bacillus |publicació= Tidsskr nor Laegeforen |volum=122 |número=7 |pàgines=708–9 |año=2002 |pmid=11998735}}</ref> Presenta una longitud entre 1 i 7 micres i un gruix entre 0,3-0,5 micres. Aquest organisme no ha pogut ser multiplicat amb èxit en un medi de cultiu artificial.<ref name=Baron /> |
||
''Mycobacterium leprae'' és sensible als dapsones, el primer tractament efectiu descobert per la lepra, però és resistent als [[antibiòtic]]s desenvolupats posteriorment. Normalment es necessita una combinació de [[dapsona]], [[rifampicina]] i [[clofazimina]], que és el tractament recomanat per l'[[OMS]]. |
''Mycobacterium leprae'' és sensible als dapsones, el primer tractament efectiu descobert per la lepra, però és resistent als [[antibiòtic]]s desenvolupats posteriorment. Normalment es necessita una combinació de [[dapsona]], [[rifampicina]] i [[clofazimina]], que és el tractament recomanat per l'[[OMS]]. |
||
Línia 28: | Línia 28: | ||
{{ORDENA:Mycobacterium Leprae}} |
{{ORDENA:Mycobacterium Leprae}} |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Eubacteris]] |
||
[[bn:মাইকোব্যাক্টেরিয়াম লেপ্রি]] |
[[bn:মাইকোব্যাক্টেরিয়াম লেপ্রি]] |
Revisió del 17:40, 29 jul 2010
Mycobacterium leprae | |
---|---|
Microfotografia de Mycobacterium leprae d'una lesió a la pell. Source: CDC | |
Dades | |
Font de | lepromina |
Malaltia | lepra |
Tinció de Gram | Grampositiu |
Taxonomia | |
Regne | Bacillati |
Fílum | Actinomycetota |
Classe | Actinomycetes |
Ordre | Mycobacteriales |
Família | Mycobacteriaceae |
Gènere | Mycobacterium |
Espècie | Mycobacterium leprae Gerhard Armauer Hansen, 1874 |
Mycobacterium leprae o bacil de Hansen, és el bacteri que causa la lepra o "malaltia de Hansen".[1] És intracel·lular i pleomòrfic,[2] encara que usualment té forma de bastó, àcid alcohol resistent, aeròbia i només remotament emparentada amb Mycobacterium tuberculosi.
Va ser el primer bacteri patogen descobert en teixits infectats; el 1874, fou descrit per G. Armauer Hansen a Noruega.[3][4] Presenta una longitud entre 1 i 7 micres i un gruix entre 0,3-0,5 micres. Aquest organisme no ha pogut ser multiplicat amb èxit en un medi de cultiu artificial.[2]
Mycobacterium leprae és sensible als dapsones, el primer tractament efectiu descobert per la lepra, però és resistent als antibiòtics desenvolupats posteriorment. Normalment es necessita una combinació de dapsona, rifampicina i clofazimina, que és el tractament recomanat per l'OMS.
Referències
- ↑ Ryan, K.J.; Ray, C.G. (editors). Sherris Medical Microbiology. 4ª. McGraw Hill, 2004, p. 451–3. ISBN 0838585299.
- ↑ 2,0 2,1 McMurray, D.N. "Mycobacteria and Nocardia". A: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4ª. Univ of Texas Medical Branch, 1996. ISBN 0-9631172-1-1.
- ↑ Hansen, G.H.A. «Undersøgelser Angående Spedalskhedens Årsager (Investigations concerning the etiology of leprosy)» (en noruego). Norsk Mag. Laegervidenskaben, 4, 1874, pàg. 1–88.
- ↑ Irgens, L. «The discovery of the leprosy bacillus». Tidsskr nor Laegeforen, 122, pàg. 708–9. PMID: 11998735.