Natzarens (sobrenom): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot afegeix: id:Nasrani (sekte)
Línia 12: Línia 12:
En la inscripció que [[Ponç Pilat]] posà sobre la creu, va escriure en hebreu, llatí, i grec ''Jesús el Natzarè el rei dels jueus''.
En la inscripció que [[Ponç Pilat]] posà sobre la creu, va escriure en hebreu, llatí, i grec ''Jesús el Natzarè el rei dels jueus''.


Fet important a destacar que en el llibre dels [[Fets dels Apòstols]] el gran sacerdot Ananíes acusà davant Fèlix al apòstol [[Pau de Tars|Pau]] de pertanya a la ''secta dels natzarens''. <ref>Fets dels apòstols 24:1-9</ref>
Un fet important que val la pena remarcar és que en el llibre dels [[Fets dels Apòstols]] el gran sacerdot Ananies acusà davant Fèlix l'apòstol [[Pau de Tars|Pau]] de pertànyer a la ''secta dels natzarens''. <ref>Fets dels apòstols 24:1-9</ref>


Segons la tradició cristiana, que s'anomenés a Jesús el ''Natzarè'' era normal ja que des de la infància fou criat a la ciutat de [[Natzaret]] situada a uns 100 km al nord de [[Jerusalem]].
Segons la tradició cristiana, que hom anomenés Jesús el ''Natzarè'' era normal, ja que des de la infància fou criat a la ciutat de [[Natzaret]] situada a uns 100 km al nord de [[Jerusalem]].


Autors moderns <ref>[[Robert Ambelain]]</ref> posen en dubte l'existència d'aquesta ciutat en temps de Jesús en el primer segle. Segons aquestes tesis la ciutat no figura en cap text antic. Ni en el [[Antic Testament]] ni [[Flavi Josep]] ni el [[Talmud]] ni en els [[Manuscrits de la mar Morta]] apareix la vila de Natzaret.<ref> T. Cheyne, "Nazareth." ''Encyclopedia Biblica.'' London: Adam and Charles Black, 1899, Col. 3360. R. Eisenman, '' James the Brother of Jesus.'' New York: Penguin Books, 1997, p. 952. F. Zindler, '' The Jesus the Jews Never Knew'' New Jersey: American Atheist Press, 2003, pp. 1-2.</ref> En realitat la ciutat actual no aparegué fins el segle VIII.
Autors moderns <ref>[[Robert Ambelain]]</ref> posen en dubte l'existència d'aquesta ciutat en temps de Jesús en el segle primer. Segons aquestes tesis la ciutat no figura en cap text antic. Ni en el [[Antic Testament]] ni [[Flavi Josep]] ni el [[Talmud]] ni en els [[Manuscrits de la mar Morta]] apareix la vila de Natzaret.<ref> T. Cheyne, "Nazareth." ''Encyclopedia Biblica.'' London: Adam and Charles Black, 1899, Col. 3360. R. Eisenman, '' James the Brother of Jesus.'' New York: Penguin Books, 1997, p. 952. F. Zindler, '' The Jesus the Jews Never Knew'' New Jersey: American Atheist Press, 2003, pp. 1-2.</ref> En realitat la ciutat actual no aparegué fins al segle VIII.
Això a portat a alguns autors a defensar la tesis de què Jesús formava part de la secta dels ''Natzarens''.
Això ha portat alguns autors a defensar la tesis que Jesús formava part de la secta dels ''Natzarens''.


==Arqueologia==
==Arqueologia==

Revisió del 11:42, 12 ago 2010

Per al moviment artísitic vegeu Natzarenisme
El sermó de la muntanya per Carl Heinrich Bloch, 1890

Els Natzarens (hebreu נצרים Netzarim ou נוצרים Notzrim) foren una secta de fidels a Jesús de Natzaret, que creien en el seu messianisme però refusant, igual que els Ebionites, de trencar amb el judaisme com va fer l'Església cristiana primitiva. Aquest grup represente la doctrina original de Jesús (Yeshoua) el Messies. Els natzarens professaven que hi havia una resurrecció dels morts i proclamaven a un sol Déu.

Sant Jeroni els confon amb els Ebonites i Ignasi d'Antioquia els condemne en les seves cartes apostòliques.

Evangelis

A Jesús se li aplicà l'apel·latiu de natzarè que més tard va passar als seus apòstols. Persones de tota mena en llocs mol diversos anomenaren natzarè a Jesús.[1] Jesús acceptà i va fer servir aquest nom.[2] En la inscripció que Ponç Pilat posà sobre la creu, va escriure en hebreu, llatí, i grec Jesús el Natzarè el rei dels jueus.

Un fet important que val la pena remarcar és que en el llibre dels Fets dels Apòstols el gran sacerdot Ananies acusà davant Fèlix l'apòstol Pau de pertànyer a la secta dels natzarens. [3]

Segons la tradició cristiana, que hom anomenés Jesús el Natzarè era normal, ja que des de la infància fou criat a la ciutat de Natzaret situada a uns 100 km al nord de Jerusalem.

Autors moderns [4] posen en dubte l'existència d'aquesta ciutat en temps de Jesús en el segle primer. Segons aquestes tesis la ciutat no figura en cap text antic. Ni en el Antic Testament ni Flavi Josep ni el Talmud ni en els Manuscrits de la mar Morta apareix la vila de Natzaret.[5] En realitat la ciutat actual no aparegué fins al segle VIII. Això ha portat alguns autors a defensar la tesis que Jesús formava part de la secta dels Natzarens.

Arqueologia

L'arqueologia a Síria corrobora la presencia d'aquesta comunitat. La toponímia amb el nom de nasara, es molt freqüent, testimonia la presencia de grups d'ideologies semblants, parlaríem mes aviat d'un moviment plural que de una secta pròpiament dita. Els jueu-natzarens alimentaren durant mols segles l'esperit de revolta messiànica i apocalíptica.

Referències

  1. ↑ Marc 1:23,24 Lluc 23:13-19 Joan 18:1-7
  2. ↑ Joan 18:5-8
  3. ↑ Fets dels apòstols 24:1-9
  4. ↑ Robert Ambelain
  5. ↑ T. Cheyne, "Nazareth." Encyclopedia Biblica. London: Adam and Charles Black, 1899, Col. 3360. R. Eisenman, James the Brother of Jesus. New York: Penguin Books, 1997, p. 952. F. Zindler, The Jesus the Jews Never Knew New Jersey: American Atheist Press, 2003, pp. 1-2.

Vegeu

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Natzarens_(sobrenom)&oldid=5801587»