Aristó de Quios

Aristó de Quios va ser un filòsof grec que va florir vers el 260 aC i fou contemporani d'Epicur, Àratos de Sició i Antígon II Gònates. Nascut a Quios, fou fill de Milcíades.

Fou deixeble de Zenó a l'escola estoica i encara que va estudiar amb ell, segons Diògenes Laerci després va passar a l'escola de Polemó d'Atenes. Va rebre el sobrenom de Falantos. Va rebutjar totes les branques de la filosofia menys els ètics.

Director del Liceu, es va dedicar a difondre la doctrina Aristotèlica principalment.

Aristó va fundar una petita escola oposada a la d' Heril·los, de la que Diògenes Laerci esmenta a Difilos i Milcíades com deixebles. Hauria mort d'un cop de sol (una insolació).

Diògenes Laerci dona una llista completa de les seves obres però esmenta que Paneti (Panetius) i Sosícrates consideren aquestes obres el treball d' Aristó de Kéa, excepte les cartes a Cleantes.