Polemó d'Atenes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPolemó d'Atenes
Nuremberg chronicles - f 081r 2.png
Biografia
Naixement segle IV aC
Atenes
Mort 270 aC
Antiga Atenes
  Escolarca de l'Acadèmia d'Atenes 

314 aC – 270 aC
← Xenòcrates de CalcedòniaCrates d'Atenes →
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Filòsof
Període Període hel·lenístic
Professors Xenòcrates de Calcedònia
Alumnes Cràntor de Soli, Aristó de Quios i Crates d'Atenes
Modifica les dades a Wikidata

Polemó d'Atenes (Polemon, Πολέμων), fill de Filòstrat (? - 276 aC) fou un filòsof platònic grec que va ser un director de l'Acadèmia platònica en 315 aC.[1]

Home destacat per riquesa i poder polític, un aristòcrata acabalat, de jove Polemó va heretar una gran fortuna que li va permetre portar una vida malgastadora. Als trenta anys, després d'una festa, va entrar per error en l'escola de Xenòcrates de Calcedònia, impressionant-li tant la seva oratòria, que va esdevenir un dels seus majors deixebles, i portant una vida a partir de llavors extremadament parca; va ser deixeble d'aquest fins a la seva mort quan el va succeir el front de l'Acadèmia (315 aC).

Va ser amic de Cràntor de Soli [2] i Crates de Triasio, que va ser el seu eròmen,[3] tots dos deixebles seus, així com de Zenó de Cítion [4] i de Arcesilau.[5] Crates va ser el seu successor a l'Acadèmia.[6]

Estimava que l'objecte de la filosofia era exercitar l'home en coses i actes, no en especulacions dialèctiques.[7] El seu caràcter era greu i sever. En literatura admirava Homer i Sòfocles.

Es creu que va escriure diverses obres, encara que cap d'elles ha perdurat fins a l'actualitat. En qualsevol cas, s'estima que la seva major aportació rau en l'accentuació dels conceptes del seu mestre.

Va morir el 273 aC probablement amb més de 80 anys. El va succeir al front de l'escola Crates. Se li atribueix la qualificació que Homer fou un "Sòfocles èpic" i Sòfocles un "Homer tràgic". Va deixar diversos tractats que no s'han conservat.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diògenes Laerci, iv. 16
  2. Diògenes Laerci, iv. 17, 22
  3. Diògenes Laerci, iv. 21, 22
  4. Diògenes Laerci, vii. 2, 25
  5. Diògenes Laerci, iv. 22, 24
  6. Diògenes Laerci, iv. 21
  7. Diògenes Laerci, iv. 18