Cràntor de Soli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Crantor de Soli (Κράντωρ) fou un filòsof nascut a Cilícia que va deixar el seu país natal i se'n va anar a Atenes on fou deixeble de Xenòcrates de Calcedònia, i amic de Polemó d'Atenes i un dels més distingits seguidors de la vella acadèmia platònica (a la segona meitat del segle IV aC, ja que Xenòcrates va morir el 315 aC). Va morir en data desconeguda i va deixar hereu (la seva fortuna era de dotze talents) a Arcesilau de Pitana.

Va escriure nombroses obres de les que Diògenes Laerci esmentat els "Comentaris" (ύρομνήματα), de 30.000 línies, però no se'n conserva cap fragment. Sembla que la seva temàtica era sobre afers morals i Horaci el classifica, juntament amb Crisip de Soli, entre els filòsofs morals. La seva obra més popular a Roma sembla que fou De Luctu, (Περὶ Πένθους), dirigida al seu amic Hippocles, per la mort del seu fill, de la que Ciceró en va fer ús per la seva "Consolatio" a la mort de la seva filla Tul·liola, i alguns fragments es conserven a l'obre de Plutarc en un tractat sobre el consol dirigit a Apol·loni. Fou també seguidor de Plató i va escriure comentaris sobre els treballs del seu mestre, i va fer alguns intents en poesia, dipositant més tard una col·lecció dels seus poemes a un temple d'Atenea a Soli; el poeta Theaetetus l'anomena "amic de les muses" i el posa a l'altura d'Homer i Eurípides.