Biplà: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Un '''biplà''' és un [[avió]] d'ales fixes amb dos grups d'ales de similar envergadura, normalment unes montades sobre del [[fusellatge]] i les altres a sota. Generalment les ales de la part superior es solapen a les de la part inferior, i unes estructures verticals solen posicionar-se simètricament en ambdós costats del fusellatge (connectant les seccions rígides de la part superior i inferior formant una estructura forta). Quan els grups alars superior i inferior només es solapen en part, es coneix com escaló, i està dissenyat per a minimitzar les interferències aerodinàmiques entre ambdós grups alars. En el més comú d'aquests dissenys el grup alar superior està adelantat a l'inferior, però també s'ha utilitzat la configuració contraria, per exemple en el [[Beechcraft Staggerwing]]. |
Un '''biplà''' és un [[avió]] d'ales fixes amb dos grups d'ales de similar envergadura, normalment unes montades sobre del [[fusellatge]] i les altres a sota. Generalment les ales de la part superior es solapen a les de la part inferior, i unes estructures verticals solen posicionar-se simètricament en ambdós costats del fusellatge (connectant les seccions rígides de la part superior i inferior formant una estructura forta). Quan els grups alars superior i inferior només es solapen en part, es coneix com escaló, i està dissenyat per a minimitzar les interferències aerodinàmiques entre ambdós grups alars. En el més comú d'aquests dissenys el grup alar superior està adelantat a l'inferior, però també s'ha utilitzat la configuració contraria, per exemple en el [[Beechcraft Staggerwing]]. |
||
Els biplans forenn els avions més populars en les primeres èpoques de l'aviació, quan les seccions alars utilitzades eren molt estretes i conseqüentement l'estructura alar havia de ser reforçada per cables externs. La configuració del biplà permetia a ambdós grups alars reforçar-se mutuament, incrementant la resistència estructural. Una altre avantatge era el disseny més compacte ja que les ales teníen menor envergadura, cosa que els hi proporcionava major [[maniobrabilitat]]. El gran desavantatge de la configuració en biplà era que els dos grups alars interferien entre si aerodinàmicament, reduint la sustentació que proporcionava cada grup alar. Això significava que per a una superfície alar donada els biplans proporcionaven més [[resistència alar]] i menys [[sustentació]] que un monoplà. Un cop s'introduïren seccions alars més gruixudes i materials estructurals millorats, s'eliminà la necessitat de les abraçadores externes, els monoplans aviat substituïren als biplans en l'aviació. |
|||
Els dissenys de biplans moderns d'avui en dia s'han fet un espai al mercat de les [[acrobàcia|acrobàcies]] aeries i en els avions dedicats a l'agricultura. |
|||
Revisió del 04:10, 3 oct 2010
Un biplà és un avió d'ales fixes amb dos grups d'ales de similar envergadura, normalment unes montades sobre del fusellatge i les altres a sota. Generalment les ales de la part superior es solapen a les de la part inferior, i unes estructures verticals solen posicionar-se simètricament en ambdós costats del fusellatge (connectant les seccions rígides de la part superior i inferior formant una estructura forta). Quan els grups alars superior i inferior només es solapen en part, es coneix com escaló, i està dissenyat per a minimitzar les interferències aerodinàmiques entre ambdós grups alars. En el més comú d'aquests dissenys el grup alar superior està adelantat a l'inferior, però també s'ha utilitzat la configuració contraria, per exemple en el Beechcraft Staggerwing.
Els biplans forenn els avions més populars en les primeres èpoques de l'aviació, quan les seccions alars utilitzades eren molt estretes i conseqüentement l'estructura alar havia de ser reforçada per cables externs. La configuració del biplà permetia a ambdós grups alars reforçar-se mutuament, incrementant la resistència estructural. Una altre avantatge era el disseny més compacte ja que les ales teníen menor envergadura, cosa que els hi proporcionava major maniobrabilitat. El gran desavantatge de la configuració en biplà era que els dos grups alars interferien entre si aerodinàmicament, reduint la sustentació que proporcionava cada grup alar. Això significava que per a una superfície alar donada els biplans proporcionaven més resistència alar i menys sustentació que un monoplà. Un cop s'introduïren seccions alars més gruixudes i materials estructurals millorats, s'eliminà la necessitat de les abraçadores externes, els monoplans aviat substituïren als biplans en l'aviació.
Els dissenys de biplans moderns d'avui en dia s'han fet un espai al mercat de les acrobàcies aeries i en els avions dedicats a l'agricultura.