Gennadi de Marsella: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Desambiguació assistida: Sant Agustí - Canviant enllaç(os) a Agustí d'Hipona
Línia 1: Línia 1:
'''Gennadi''' (''Gennadius'') fou un prevere de [[Marsella]] que vivia al final del [[segle V]] i és conegut com l'autor de la famosa obra ''De Viris Illustribus'', amb un centenar de biografies d'escriptors eclesiàstics del [[392]] al [[495]], continuació de l'obre de [[Sant Jerònim]] amb el mateix títol. Va morir el [[496]]. va escriure altres obres que no s'han conservat excepte la ''Epistola de Fide mea'', anomenada també ''Libellus de Ecclesiasticis Dogmatibus'', que antigament fou atribuïda a [[Sant Agustí]]. De la lectura acurada de les seves obres sembla que, tot i ser considerat un campió de l'ortodòxia, tenia una tendència cap al [[semipelagianisme]].
'''Gennadi''' (''Gennadius'') fou un prevere de [[Marsella]] que vivia al final del [[segle V]] i és conegut com l'autor de la famosa obra ''De Viris Illustribus'', amb un centenar de biografies d'escriptors eclesiàstics del [[392]] al [[495]], continuació de l'obre de [[Sant Jerònim]] amb el mateix títol. Va morir el [[496]]. va escriure altres obres que no s'han conservat excepte la ''Epistola de Fide mea'', anomenada també ''Libellus de Ecclesiasticis Dogmatibus'', que antigament fou atribuïda a [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]]. De la lectura acurada de les seves obres sembla que, tot i ser considerat un campió de l'ortodòxia, tenia una tendència cap al [[semipelagianisme]].





Revisió del 03:42, 26 des 2010

Gennadi (Gennadius) fou un prevere de Marsella que vivia al final del segle V i és conegut com l'autor de la famosa obra De Viris Illustribus, amb un centenar de biografies d'escriptors eclesiàstics del 392 al 495, continuació de l'obre de Sant Jerònim amb el mateix títol. Va morir el 496. va escriure altres obres que no s'han conservat excepte la Epistola de Fide mea, anomenada també Libellus de Ecclesiasticis Dogmatibus, que antigament fou atribuïda a Sant Agustí. De la lectura acurada de les seves obres sembla que, tot i ser considerat un campió de l'ortodòxia, tenia una tendència cap al semipelagianisme.