Polimorfisme (llengua): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 19:05, 3 feb 2011

El polimorfisme lingüístic és el fenomen segons el qual coexisteixen dues o més unitats lèxiques, formalment relacionades, que serveixen per a expressar el mateix concepte.

En català aquest fenomen s'observa especialment en la morfologia verbal. Per exemple, la primera persona del singular del present d'indicatiu es pot escriure (i pronunciar) cant (forma que reflecteix la parla baleàrica majoritària), canto (forma del català central, tant oriental, pronunciat cantu, com occidental, pronunciat canto), cante (forma majoritària de la parla valenciana) o canti (forma pròpia de la parla rossellonesa).

Revisió del 19:04, 3 feb 2011 modifica Peres (discussió \| contribucions) 875 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 19:05, 3 feb 2011 modifica desfés Peres (discussió \| contribucions) 875 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1:		Línia 1:
	El '''polimorfisme lingüístic''' és el fenomen segons el qual coexisteixen dues o més unitats [[lèxic\|lèxiques]], formalment relacionades, que serveixen per a expressar el mateix concepte.		El '''polimorfisme lingüístic''' és el fenomen segons el qual coexisteixen dues o més unitats [[lèxic\|lèxiques]], formalment relacionades, que serveixen per a expressar el mateix concepte.

	En [[català]] aquest fenomen s'observa especialment en la [[morfologia (lingüística)\|morfologia]] verbal. Per exemple, la primera persona del singular del present d'[[indicatiu]] es pot escriure (i pronunciar) ''cant'' (forma que reflecteix la parla [[Balears\|baleàrica]] majoritària), ''canto'' (forma del català central, tant [[català oriental central\|oriental]], pronunciat ''cantu'', com [[català occidental\|occidental]], pronunciat ''canto''), ''cante'' (forma majoritària de la parla [[català valencià\|valenciana]]) o ''canti'' (forma pròpia de la parla [[rossellonès\|rossellonesa]]).		En [[català]] aquest fenomen s'observa especialment en la [[morfologia (lingüística)\|morfologia]] verbal. Per exemple, la primera persona del singular del present d'[[indicatiu]] es pot escriure (i pronunciar) ''cant'' (forma que reflecteix la parla [[Balears\|baleàrica]] majoritària), ''canto'' (forma del català central, tant [[català oriental central\|oriental]], pronunciat ''cantu'', com [[català nord-occidental\|occidental]], pronunciat ''canto''), ''cante'' (forma majoritària de la parla [[català valencià\|valenciana]]) o ''canti'' (forma pròpia de la parla [[rossellonès\|rossellonesa]]).