Home de vímet

Una il·lustració del segle XVIII d'un home de vimet.

Un home de vímet era una estàtua de vímet d'un ésser humà utilitzat pels antics druides (sacerdots del paganisme celta) per al sacrifici humà per la crema en efígie, d'acord amb Juli Cèsar en el seu Commentarii de Bello Gallico (Comentaris a la Guerra de les Gal·lies). En els temps moderns la xifra s'ha adoptat per a festivals com a part d'algunes cerimònies neopaganes-temàtiques, en particular, sense l'element de sacrifici humà

Història

Mentre que altres escriptors romans de l'època, com Ciceró, Suetoni, Lucà, Tàcit i Plini el Vell, que es descriuen sacrificis humans entre els celtes, només Cèsar esmenta l'home de vímet com una de les moltes maneres que els druides de la Gal·lia realitzaven sacrificis. El fet de no haver estat testimoni del ritual mateix, fa que Cèsar informés que alguns dels gals van construir les efígies de pals i es posen els homes que viuen a l'interior, i després els va calar foc per retre homenatge als déus. Cèsar escriu que tot i els druides utilitzen generalment els lladres i criminals, com voldrien els déus, de vegades s'utilitza homes innocents, quan els delinqüents es no es podien trobar.

Tot i que alguns autors moderns com Barry Cunliffe estan convençuts que els druides practicaven sacrificis humans [5], altres disputen els comptes de César com la repetició d'un rumor sensacionalista com a propaganda per animar els seus seguidors de tornada a casa. Un comentari medieval, del segle X Comment Bernensia, estableix que els homes van ser cremats en un maniquí de fusta en sacrifici a Taranis.

Ús modern

En l'època moderna, l'home de vímet s'utilitzen per a diversos esdeveniments. El més notable d'ells és l'ús en cerimònies neopaganes celtes, encara que també s'ha utilitzat com a tema per a festivals de música, d'art, cançons i pel·lícules.

Els homes de vímet són incendiats durant algunes festes neopaganes. Normalment, els neopagans celtes, neodruides, o wiccans són els que utilitzen com un motiu de les seves festes, ja que, a diferència d'altres grups neopagans, estan o inspirats per, o seguir una forma de reconstruir, el paganisme celta. En altres ocasions, neopagans no es cremen els homes de vímet, però ha de tenir com a ídols per a la protecció, sovint la fusió amb l'Home Verd. homes neopaganos vímet àmplia de la vida de grans dimensions, escultures humanoides, temporals que es van incendiar durant la celebració, en general cap al final de l'esdeveniment. Estan construïts amb una armadura de fusta que es teixeix amb pals flexibles com el salze d'ús freqüent en mobles de vímet i l'esgrima. Alguns homes de vímet són molt complexos i requereixen dies de la construcció.

El Festival de l'Home de Vímet és una roca i l'esdeveniment anual de música de ball que té lloc a Kirkcudbrightshire, Escòcia, i la seva característica principal és la crema d'una efígie de fusta gran en l'última nit. Vímet home en flames al museu a l'aire lliure Archaeolink, óyne, Aberdeenshire, Escòcia

El 1973, un film de terror britànic es va produir titulada The Wicker Man, dirigida per Robin Hardy. La pel·lícula explica la història d'un policia cristià devot interpretat per Edward Woodward, que descobreix els secrets malèvols d'un culte pagà sinistre en una illa remota d'Escòcia. El desenllaç de la pel·lícula consisteix en una efígie d'home de vímet. Un remake americà de la pel·lícula produïda per Boaz Davidson, protagonitzada per Nicolas Cage va estrenar-se al 2006 amb la història que es troba en una illa privada a Puget Sound, Washington.

A l'any 2000 Iron Maiden a la gira d'Un món feliç apareix als concerts amb un home gran de vímet mecànic com a part dels efectes especials i com una referència a la seva cançó "The Wicker Man", basat en la pel·lícula de 1973.

A més, des de 1986, una efígie d'un home que es crema al final del festival Burning Man