Seiyun: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
[[File:Kathiri flag.svg|left|200px|Bandera del sultanat kathiri de Seiyun]] |
|||
[[File:Stamp Aden Kathiri Seiyun 1942 2.5a.jpg|150px|thumb|Segell de correus de 1942, amb la capital i el sultà]] |
|||
[[File:ProtectorateOfSouthArabiaMap.jpg|right|thumbnail|360px|Mapa del [[Protectorat d'Aràbia del Sud]], abans [[Protectorat Oriental d'Aden]]]] |
|||
'''Seiyun''' (àrab '''Sayun'''/Say'ūn سيئون, també apareix com Saywun però Sayun és la forma més antiga i original) és una ciutat del [[Iemen]], a l'[[Hadramaut]], a la vall del Wadi Hadramaut a uns 16 kms a l'est de [[Shibam]] i a 24 kms a l'oest de [[Tarim]] i 480 kms al nord de [[Mukalla]]. Forma part de la governació d'Hadramaut (antiga cinquena governació del [[Iemen del Sud]]). Esta al mig d'una regió molt fèrtil i produeix principalment dàtils. També és un centre cultural islàmic. |
'''Seiyun''' (àrab '''Sayun'''/Say'ūn سيئون, també apareix com Saywun però Sayun és la forma més antiga i original) és una ciutat del [[Iemen]], a l'[[Hadramaut]], a la vall del Wadi Hadramaut a uns 16 kms a l'est de [[Shibam]] i a 24 kms a l'oest de [[Tarim]] i 480 kms al nord de [[Mukalla]]. Forma part de la governació d'Hadramaut (antiga cinquena governació del [[Iemen del Sud]]). Esta al mig d'una regió molt fèrtil i produeix principalment dàtils. També és un centre cultural islàmic. |
||
La vila apareix al inici del govern dels [[kathiri]]s al segle XV; els kathiris van conquerir l'Hadramaut venint des de [[Zufar]] d'on eren originaris al inici del segle XV, dirigits per Ali ibn Umar. Els emirs d'Hadramut de la dinastia Banu l-Yamani governaven a Tarim des de 1224 però els kathiri es van establir a [[Shibam]] i Seiyun. Aquesta sempre va restar en les seves mans i els sobirans portaren des de 1847 el títol de sultans. El 1867 i 1868 els [[quaiti]], un grup de la tribu [[yafi]], dirigits per Umar ibn al-Awad que havia servit a [[Principat d'Hyderabad|Hyderabad]] a l'Índia, es van apoderar dels territoris del sud de l'Hadramaut, de la costa fins a la vall del uadi. Del 1880 al 1945 un sultanat diferent es va establir a Tarim per una branca de la família, amb forta influència de la família local de Sayyids els Al Kaf. El 1888 es va establir el protectorat britànic a Seiyun. El veí sultanat de [[Shabwa]] (governat per la dinastia Al Burayk) fou annexionat al segle XIX o inicis del XX i el sultanat de Tarim el 1945. El sultanat kathiri fou abolit el [[2 d'octubre]] de [[1967]] després del triomf dels nacionalistes comunistes que van formar la [[república Popular del Iemen del Sud]]. |
La vila apareix al inici del govern dels [[kathiri]]s al segle XV; els kathiris (الكثيري ''al-Kathīrī'') van conquerir l'Hadramaut venint des de [[Zufar]] d'on eren originaris al inici del segle XV, dirigits per Ali ibn Umar. Els emirs d'Hadramut de la dinastia Banu l-Yamani governaven a Tarim des de 1224 però els kathiri es van establir a [[Shibam]] i Seiyun. Aquesta sempre va restar en les seves mans i els sobirans portaren des de 1847 el títol de sultans (oficialment '''Estat Kathiri de Seiyun a l'Hadramaut''', en àrab: السلطنة الكثيرية - سيؤن - حضرموت al-Salṭanah al-Kathīrīyah - Sayʾūn - Ḥaḍramawt). El 1867 i 1868 els [[quaiti]], un grup de la tribu [[yafi]], dirigits per Umar ibn al-Awad que havia servit a [[Principat d'Hyderabad|Hyderabad]] a l'Índia, es van apoderar dels territoris del sud de l'Hadramaut, de la costa fins a la vall del uadi. Del 1880 al 1945 un sultanat diferent es va establir a Tarim per una branca de la família, amb forta influència de la família local de Sayyids els Al Kaf. El 1888 es va establir el protectorat britànic a Seiyun i el sultanat va format part del [[Protectorat d'Aden]] i concretament del [[Protectorat Oriental d'Aden]]. El veí sultanat de [[Shabwa]] (governat per la dinastia Al Burayk) fou annexionat al segle XIX o inicis del XX i el sultanat de Tarim el 1945. Quan es va crear la [[Federació d'Aràbia del Sud]], els sultanats orientals no s'hi van voler incorporar, i amb un dels estats occidentals (que tampoc va voler) van formar el [[Protectorat d'Aràbia del Sud]]. El sultanat kathiri fou abolit el [[2 d'octubre]] de [[1967]] després del triomf dels nacionalistes comunistes que van formar la [[república Popular del Iemen del Sud]]. |
||
==Sultans kathiri de Seiyun (des de 1670)== |
==Sultans kathiri de Seiyun (des de 1670)== |
||
Línia 27: | Línia 30: | ||
==Referència== |
==Referència== |
||
*An account of the Arab tribes in the vicinity of Aden, |
*''An account of the Arab tribes in the vicinity of Aden'', Bombai 1909, govern de Bombai. |
||
*[http://www.crwflags.com/fotw/flags/ye_kathi.html Bandera del sultanat kathiri de Seiyun] |
|||
[[Categoria:Ciutats del Iemen]] |
[[Categoria:Ciutats del Iemen]] |
||
[[Categoria:Estats d'Aràbia del |
[[Categoria:Estats d'Aràbia del sud]] |
||
[[ar:السلطنة الكثيرية]] |
|||
[[de:Kathiri]] |
|||
[[fr:État Kathiri de Sai'un]] |
|||
[[hr:Katirska Država Sajun i Hadramaut]] |
|||
[[sh:Katirska Država Sajun i Hadramaut]] |
|||
[[tr:Kathiri Sultanlığı]] |
Revisió del 11:40, 27 jul 2011
Seiyun (àrab Sayun/Say'ūn سيئون, també apareix com Saywun però Sayun és la forma més antiga i original) és una ciutat del Iemen, a l'Hadramaut, a la vall del Wadi Hadramaut a uns 16 kms a l'est de Shibam i a 24 kms a l'oest de Tarim i 480 kms al nord de Mukalla. Forma part de la governació d'Hadramaut (antiga cinquena governació del Iemen del Sud). Esta al mig d'una regió molt fèrtil i produeix principalment dàtils. També és un centre cultural islàmic.
La vila apareix al inici del govern dels kathiris al segle XV; els kathiris (الكثيري al-Kathīrī) van conquerir l'Hadramaut venint des de Zufar d'on eren originaris al inici del segle XV, dirigits per Ali ibn Umar. Els emirs d'Hadramut de la dinastia Banu l-Yamani governaven a Tarim des de 1224 però els kathiri es van establir a Shibam i Seiyun. Aquesta sempre va restar en les seves mans i els sobirans portaren des de 1847 el títol de sultans (oficialment Estat Kathiri de Seiyun a l'Hadramaut, en àrab: السلطنة الكثيرية - سيؤن - حضرموت al-Salṭanah al-Kathīrīyah - Sayʾūn - Ḥaḍramawt). El 1867 i 1868 els quaiti, un grup de la tribu yafi, dirigits per Umar ibn al-Awad que havia servit a Hyderabad a l'Índia, es van apoderar dels territoris del sud de l'Hadramaut, de la costa fins a la vall del uadi. Del 1880 al 1945 un sultanat diferent es va establir a Tarim per una branca de la família, amb forta influència de la família local de Sayyids els Al Kaf. El 1888 es va establir el protectorat britànic a Seiyun i el sultanat va format part del Protectorat d'Aden i concretament del Protectorat Oriental d'Aden. El veí sultanat de Shabwa (governat per la dinastia Al Burayk) fou annexionat al segle XIX o inicis del XX i el sultanat de Tarim el 1945. Quan es va crear la Federació d'Aràbia del Sud, els sultanats orientals no s'hi van voler incorporar, i amb un dels estats occidentals (que tampoc va voler) van formar el Protectorat d'Aràbia del Sud. El sultanat kathiri fou abolit el 2 d'octubre de 1967 després del triomf dels nacionalistes comunistes que van formar la república Popular del Iemen del Sud.
Sultans kathiri de Seiyun (des de 1670)
- 1670 - 1690 Jafar ibn Abd Allah Al Kathiri
- 1690 - 1707 Badr ibn Jafar Al Kathiri
- 1707 - 1725 Abd Allah ibn Badr Al Kathiri
- 1725 - 1760 Amr ibn Badr Al Kathiri
- 1760 - 1800 Ahmad ibn Amr Al Kathiri
- 1800 - 1830 Muhsin ibn Ahmad Al Kathiri
- 1830 - 1880 Ghalib ibn Muhsin Al Kathiri
- 1880 - 1929 al-Mansur ibn Ghalib Al Kathiri
- 1929 - 1938 Ali ibn al-Masur Al Kathiri
- 1938 - 1949 Jafar ibn al-Mansur Al Kathiri
- 1949 - 1967 al-Husayn ibn Ali Al Kathiri
Sultans kathiri de Tarim
- 1880 - 1920 Muhsin ibn Ghalib
- Sayyid Abu Bakr ibn Shaykh al-Kaf (governant de facto)
- 1920 - 1935 Muhammad ibn Muhsin
- 192? - 194? Sayyid Ali al-Kaf (governant de facto)
- 1935 - 1945 Abd Allah ibn Ghalib i Muhammad ibn Ghalib
- 194? - 1945 Abd Allah ibn Said (governant de facto)
Referència
- An account of the Arab tribes in the vicinity of Aden, Bombai 1909, govern de Bombai.
- Bandera del sultanat kathiri de Seiyun