Prisma òptic

Descomposició de la llum en travessar un prisma.

Descomposició i reflexió de la llum en travessar un prisma (Per Spigget)

Un prisma òptic és un instrument òptic capaç de refractar, reflectir i descompondre la llum en els colors de l'arc de Sant Martí. Generalment, aquests objectes tenen la forma d'un prisma, d'aquí el seu nom.

Prisma.

D'acord amb la llei de Snell, quan la llum passa de l'aire al vidre del prisma disminueix la seva velocitat, desviant la seva trajectòria i formant un angle respecte a la interfase. Com a conseqüència, es reflecteix o es refracta la llum. L'angle d'incidència del feix de llum i els índexs de refracció del prisma i l'aire determinen la quantitat de llum que serà reflectida, la quantitat que serà refractada o si succeirà exclusivament alguna de les dues coses.

1. Els prismes reflectius són els que únicament reflecteixen la llum, com són més fàcils d'elaborar que els miralls, s'utilitzen en instruments òptics com els prismàtics, els monoculars i altres.
2. Els prismes dispersiu són usats per a descompondre la llum en l'espectre de l'arc de Sant Martí, perquè l'índex de refracció depèn de la freqüència (veure dispersió); la llum blanca entrant al prisma és una barreja de diferents freqüències i cada una es desvia de manera diferent. La llum blava és disminuïda a menor velocitat que la llum vermella.
3. Els prismes polaritzants separen cada feix de llum en components de variant polarització.

Isaac Newton, igual que els seus contemporanis científics, pensava que els prismes separaven els colors fora de la llum incolora. Quan va fer passar cada color a través d'un segon prisma, va descobrir que seguien iguals i va ser el primer a descobrir que els prismes separen els colors de la llum. També va fer servir una lent i un segon prisma per tornar a unir els colors separats en llum blanca.

Vegeu també

• Prisma de Dove.