Miquel Saperas i Auví: diferència entre les revisions
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (->http:// +>{{format ref}} http://) |
|||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Molt vinculat al [[Barri de Gràcia]], fou membre molt actiu dels [[Lluïsos de Gràcia]]. Entre 1921 i 1923 va dirigir una de les publicacions més emblemàtiques de la vila, ''La Veu Gracienca'', en la qual escrivia habitualment amb el pseudònim de '''maiquel'''. |
Molt vinculat al [[Barri de Gràcia]], fou membre molt actiu dels [[Lluïsos de Gràcia]]. Entre 1921 i 1923 va dirigir una de les publicacions més emblemàtiques de la vila, ''La Veu Gracienca'', en la qual escrivia habitualment amb el pseudònim de '''maiquel'''. |
||
També és conegut com a impulsor de la la Fundació Jacint Verdaguer i la posterior associació [[Amics de Verdaguer]]. Va gestionar la legalització dels estatuts i oferí la seva casa del carrer Nou núm. 40 com a seu de les primeres reunions.<ref>http://www.verdaguer.cat/home.php?op=25&module=editor</ref> |
També és conegut com a impulsor de la la Fundació Jacint Verdaguer i la posterior associació [[Amics de Verdaguer]]. Va gestionar la legalització dels estatuts i oferí la seva casa del carrer Nou núm. 40 com a seu de les primeres reunions.<ref>{{format ref}} http://www.verdaguer.cat/home.php?op=25&module=editor</ref> |
||
==Obra== |
==Obra== |
||
Revisió del 15:23, 8 set 2011
Miquel Saperas i Auví (Barcelona, 4 de maig de 1898 — Barcelona, 21 de juny de 1978) fou escriptor.
Fou secretari de l'Orfeó Català i començà escrivint en revistes de barriada. Fou un poeta sentimental i molt prolífic. Publicà, a més, nombrosos llibres en prosa, lírics, d'assaigs i d'història.
Molt vinculat al Barri de Gràcia, fou membre molt actiu dels Lluïsos de Gràcia. Entre 1921 i 1923 va dirigir una de les publicacions més emblemàtiques de la vila, La Veu Gracienca, en la qual escrivia habitualment amb el pseudònim de maiquel.
També és conegut com a impulsor de la la Fundació Jacint Verdaguer i la posterior associació Amics de Verdaguer. Va gestionar la legalització dels estatuts i oferí la seva casa del carrer Nou núm. 40 com a seu de les primeres reunions.[1]
Obra
Poesia
- Poesies (1920)
- L'espiga (1921)
- Pietat (1933)
- Paisatges (1937)
- Cançons (1939)
- Poemes d'Itàlia (1939)
- Llantió d'argent (1947)
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[2]
- El cech (1916)
- Deliqui (1917)
- Cançó de Nadal (1920)
- La mort (1927)
- Tres sonets (1927 i 1933)
- Poema de la Mort (1929), premi extraordinari dels Mantenidors
- Poema de la perfecte alegria (1930)
- Poema del meu llibre "Sant Francesch" (1931), 3r accèssit a la Viola d'or i d'argent
- Aquell home que he vist, maniatat... (1932)
- Poema de l'hospital (1932)
- Sant Josep Oriol (1934), premi Dolors Monserdà
Prosa
- Breviari d'amor (1937)
- Breviari de dolor (1946)
- La petita història de la meva biblioteca (1961)
- El meu llibre de l'Orfeó Català (1962)
- El mestre Enric Morera (1969)
- Encara assaig (1971)
Teatre
Referències
- ↑ http://www.verdaguer.cat/home.php?op=25&module=editor
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
Enllaços externs
- «Miquel Saperas i Auví». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Poema "Balada de la noia qui cull molça" a la Revista "Niu Artístic" ANY 11. —Núm. 9 15 de gener de 1919
PDF - Necrològica a "La Vanguardia" 21 de juny de 1980 PDF
- Informació sobre l'autor a transversalweb.cat PDF
- Catàleg Bibliogràfic de Navarra on apareix l'autor PDF
