Gibons: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-= 0 +=0, -= 1 +=1, -= 2 +=2, -= 3 +=3, -= 4 +=4, -= 5 +=5, -= 6 +=6, -= 7 +=7, -= 8 +=8, -= 9 +=9)
m Robot: es:Hylobatidae és un article bo
Línia 95: Línia 95:


[[Categoria:Gibons| ]]
[[Categoria:Gibons| ]]
{{Link GA|es}}


[[ar:جيبون]]
[[ar:جيبون]]

Revisió del 15:10, 12 des 2011

Infotaula d'ésser viuGibons
Hylobatidae Modifica el valor a Wikidata

gibó de mans blanques Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Mitjà de locomocióbraquiació Modifica el valor a Wikidata
Pes8,5 kg Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
SuperfamíliaHominoidea
FamíliaHylobatidae Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1871
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Els gibons (Hylobatidae) són una família de primats.

Se n'ha descrit quatre gèneres, agrupats segons el seu número de parells de cromosomes: el gènere Hylobates (44), el gènere Hoolock (38), el gènere Nomascus (52) i el gènere Symphalangus (50).

Els gibons són mamífers poc robusts, presenten un cap petit i rodó i un pelatge molt abundant i dens.

Característiques

Són animals molt adaptats a selves tropicals i subtropicals. La seva anatomia està especialment modificada per dur a terme la braquiació com a principal sistema de desplaçament. Així ho demostra l'enorme longitud dels seus braços Un gibó adult pot arribar a mesurar entre 75 i 90 cm d'alçada i la longitud dels seus braços és quasi el doble que la de les cames. Es tracta de l'únic antropoid capaç de caminar únicament amb les extremitats posteriors.

Alimentació

S'alimenten principalment de vegetals, tot i que també poden menjar fruita, insectes, aranyes, ocells petits i ous.

Distribució

Les diferents espècies de la família es troba repartides entre Xina, Birmània, Vietnam, Laos i Cambodja[1]

Comportament

Els gibons són animals socials. Formen famílies nuclears, consistents en una parella monògama i la seva descendència que ocupen un territori, que defensen mitjançant senyals visuals i crits. Els crits recorden els d'ocells i els fan conjuntament els dos elements de la parella, a vegades també amb les cries. Es pot sentir a grans distàncies.

Locomoció

Els gibons es desplacen per braquiació. Es mouen sobre els arbres a alçades d'entre 15 i 60 metres i poden assolir velocitats de 56 km/h.[2] Poden caminar de forma bípeda sobre les dues potes posteriors utilitzant els braços alçats per balancejar-se.

Classificació

  • Família Hylobatidae: gibons
    • Gènere Hylobates
      • Gibó de mans blanques (Hylobates lar)
        • subespècie Hylobates lar lar
        • subespècie Hylobates lar carpenteri
        • subespècie Hylobates lar entelloides
        • subespècie Hylobates lar vestitus
        • subespècie Hylobates lar yunnanensis
      • Gibó àgil (Hylobates agilis)
        • subespècie Hylobates agilis agilis
        • subespècie Hylobates agilis albibarbis
        • subespècie Hylobates agilis unko
      • Hylobates muelleri
        • subespècie Hylobates muelleri muelleri
        • subespècie Hylobates muelleri abbotti
        • subespècie Hylobates muelleri funereus
      • Hylobates moloch
        • subespècie Hylobates moloch moloch
        • subespècie Hylobates moloch pongoalsoni
      • Hylobates pileatus
      • Hylobates klossii
    • Gènere Hoolock
      • Hoolock hoolock
      • Hoolock leuconedys
    • Gènere Symphalangus
      • Symphalangus syndactylus
    • Gènere Nomascus
      • Nomascus concolor
        • subespècie Nomascus concolor concolor
        • subespècie Nomascus concolor lu
        • subespècie Nomascus concolor jingdongensis
        • subespècie Nomascus concolor furvogaster
      • Nomascus nasutus
        • subespècie Nomascus nasutus nasutus
        • subespècie Nomascus nasutus hainanus
      • Nomascus leucogenys
        • subespècie Nomascus leucogenys leucogenys
        • subespècie Nomascus leucogenys siki
      • Nomascus gabriellae

Referències

  1. Mitochondrial DNA hypervariable region-1 sequence variation and phylogeny of the concolor gibbons, Nomascus. Am J Primatol. 2007 Apr 23.
  2. «Gibbon Conservation Center» (en anglès). [Consulta: 22 setembre 2011].

Enllaços externs

Plantilla:Link GA