Pressió oncòtica: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Robot posa l'article correcte a l'equació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Com els [[capil·lars sanguinis]] són poc permeables als compostos d'elevat pes molecular, com és el cas de les [[proteïnes]], aquestes tendeixen a acumular-se al [[plasma sanguini]], resultant menys abundants en el [[líquid intersticial]]. D'aquest [[gradient]] de concentració entre l'interior dels capil·lars i l'espai intersticial es deriva una tendència de l'aigua a compensar aquesta diferència retornant al capil·lar sanguini amb una certa pressió, la pressió oncòtica capil·lar. Aquesta pressió s'oposa al filtrat que finalment es produeix a través de l'endoteli capil·lar, gràcies a que la pressió hidrostàtica capil·lar supera la pressió oncòtica capil·lar. |
Com els [[capil·lars sanguinis]] són poc permeables als compostos d'elevat pes molecular, com és el cas de les [[proteïnes]], aquestes tendeixen a acumular-se al [[plasma sanguini]], resultant menys abundants en el [[líquid intersticial]]. D'aquest [[gradient]] de concentració entre l'interior dels capil·lars i l'espai intersticial es deriva una tendència de l'aigua a compensar aquesta diferència retornant al capil·lar sanguini amb una certa pressió, la pressió oncòtica capil·lar. Aquesta pressió s'oposa al filtrat que finalment es produeix a través de l'endoteli capil·lar, gràcies a que la pressió hidrostàtica capil·lar supera la pressió oncòtica capil·lar. |
||
De la mateixa manera, les proteïnes que formen part del [[líquid intersticial]] generaran una pressió oncòtica intersticial, en condicions normals menor que la pressió oncòtica capil·lar. De fet, el filtratge a través de l'endoteli capil·lar es produeix a causa del desequilibri entre les pressions hidrostàtica capil·lar i oncòtica intersticial, que l'afavoreixen, i les pressions hidrostàtica intersticial i oncòtica capilar, que se li oposen, i que es relacionen entre si mitjançant |
De la mateixa manera, les proteïnes que formen part del [[líquid intersticial]] generaran una pressió oncòtica intersticial, en condicions normals menor que la pressió oncòtica capil·lar. De fet, el filtratge a través de l'endoteli capil·lar es produeix a causa del desequilibri entre les pressions hidrostàtica capil·lar i oncòtica intersticial, que l'afavoreixen, i les pressions hidrostàtica intersticial i oncòtica capilar, que se li oposen, i que es relacionen entre si mitjançant l'[[equació de Starling]]. |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 01:49, 5 gen 2012
La pressió oncòtica o coloidosmòtica és la pressió osmòtica deguda a les proteïnes plasmàtiques que apareix entre el compartiment vascular i intersticial.
Com els capil·lars sanguinis són poc permeables als compostos d'elevat pes molecular, com és el cas de les proteïnes, aquestes tendeixen a acumular-se al plasma sanguini, resultant menys abundants en el líquid intersticial. D'aquest gradient de concentració entre l'interior dels capil·lars i l'espai intersticial es deriva una tendència de l'aigua a compensar aquesta diferència retornant al capil·lar sanguini amb una certa pressió, la pressió oncòtica capil·lar. Aquesta pressió s'oposa al filtrat que finalment es produeix a través de l'endoteli capil·lar, gràcies a que la pressió hidrostàtica capil·lar supera la pressió oncòtica capil·lar.
De la mateixa manera, les proteïnes que formen part del líquid intersticial generaran una pressió oncòtica intersticial, en condicions normals menor que la pressió oncòtica capil·lar. De fet, el filtratge a través de l'endoteli capil·lar es produeix a causa del desequilibri entre les pressions hidrostàtica capil·lar i oncòtica intersticial, que l'afavoreixen, i les pressions hidrostàtica intersticial i oncòtica capilar, que se li oposen, i que es relacionen entre si mitjançant l'equació de Starling.