Imbibició: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 16:10, 20 abr 2012

La Imbibició es defineix com el desplaçament d'un fluid per un altre fluid immiscible. Aquest procés es control·la i l'afecten diversos factors. El nombre de capil·laritat (Ca) i la raó de mobilitat (M) tenen la major importància. També es defineix la imbibició com el fenomen pel qual les cèl·lules vegetals, vives o mortes, absorbeixen l'aigua per una superfície d'atracció. Segons la classificació del procés d'imbibició de Payatakes i Dias, aquesta pot ser:

Imbibició espontània
Flux constant
Imbibició quasi estàtica
Inversió dinàmica amb flux de desplaçament de fluid amb taxa constant

Un exemple d'imbibició que es pot trobar a la natura és l'absorció química d'aigua per col·loides hidròfils. El potencial de matriu contribueix significativament a hidratar aquestes substàncies. Un exemple és la imbibició de les llavors seques abans de la germinació. La imbibició pot significar que funcioni el rellotge genètic que controla els ritmes circardians en Arabidopsis thaliana i (probablement) en altres plantes.

Diferents tipus de substàncies orgàniques tenen diferents capacitats d'imbibició. Les proteïnes tenen una molt alta capacitat d'imbibició, el midó menys i lacel·lulosa encara menys. Això fa que el tipus de pèsol d'alt contingut en proteïna (pèsol proteginós) s'imbibeixi més que no pas les llavors més riques en midó com són les del blat i altres cereals.

La imbibició per l'aigua incrementa el volum de la substància i això provoca una pressió d'imbibició. Aquesta pressió pot ser d'una magnitud enorme com es demostra el sistema, ja utilitzat pels antics egipcis, de trencament dels blocs de roques inserint-hi unes falques de fusta que s'inflen en quedar imbibides amb aigua.^[1]

Referències

↑ Construint amb pedra

Enllaços externs

Muhammad Sahimi, Flow and Transport in Porous Media and Fractured Rock, VCH Verlagsgesellschaft mbH, Weinheim, 1995, ISBN 3-527-29260-8
M. Alava, M. Dube, and M. Rost, Adv. Phys. 53, 83 (2004).

[1] Construint amb pedra

[1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-La '''Imbibició''' es defineix com el desplaçament d'un fluid per un altre fluid [[immiscible]]. Aquest procés es control·la i l'afecten diversos factors. El [[nombre de capil·laritat]] (''Ca'') i la [[raó de mobilitat]] (''M'') tenen la major importància. També es defineix la imbibició com el fenomen pel qual les cèl·lules vegetals, vives o mortes,  absorbeixen l'aigua per una superfície d'atracció. Segons la classificació del procés d'imbibició de Payatakes i Dias, aquesta pot ser:
+La '''Imbibició''' es defineix com el desplaçament d'un fluid per un altre fluid [[immiscible]]. Aquest procés es control·la i l'afecten diversos factors. El [[nombre de capil·laritat]] (''Ca'') i la [[raó de mobilitat]] (''M'') tenen la major importància. També es defineix la imbibició com el fenomen pel qual les cèl·lules vegetals, vives o mortes, absorbeixen l'aigua per una superfície d'atracció. Segons la classificació del procés d'imbibició de Payatakes i Dias, aquesta pot ser:
 # Imbibició espontània
@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 # Inversió dinàmica amb flux de desplaçament de fluid amb taxa constant
-Un exemple d'imbibició que es pot trobar a la natura és l'absorció química d'aigua per [[col·loide]]s  hidròfils. El [[potencial de matriu]] contribueix significativament a hidratar aquestes substàncies. Un exemple és la imbibició de les [[llavor]]s seques abans de la [[germinació]]. La imbibició pot significar que funcioni el rellotge genètic que controla els [[Ritme circardià|ritmes circardians]] en  [[Arabidopsis]] thaliana i (probablement) en altres plantes.
+Un exemple d'imbibició que es pot trobar a la natura és l'absorció química d'aigua per [[col·loide]]s hidròfils. El [[potencial de matriu]] contribueix significativament a hidratar aquestes substàncies. Un exemple és la imbibició de les [[llavor]]s seques abans de la [[germinació]]. La imbibició pot significar que funcioni el rellotge genètic que controla els [[Ritme circardià|ritmes circardians]] en [[Arabidopsis]] thaliana i (probablement) en altres plantes.
 Diferents tipus de substàncies orgàniques tenen diferents capacitats d'imbibició. Les [[proteïnes]] tenen una molt alta capacitat d'imbibició, el [[midó]] menys i la[[ cel·lulosa]] encara menys. Això fa que el tipus de [[pèsol]] d'alt contingut en proteïna (''pèsol proteginós'') s'imbibeixi més que no pas les llavors més riques en midó com són les del blat i altres [[cereals]].
-La imbibició per l'aigua incrementa  el volum de la substància i això provoca una [[pressió]] d'imbibició. Aquesta pressió pot ser d'una magnitud enorme com es demostra el sistema, ja utilitzat pels antics egipcis, de trencament dels blocs de roques inserint-hi unes falques de fusta que s'inflen en quedar imbibides amb aigua.<ref>[http://www.reshafim.org.il/ad/egypt/building/building_in_stone.htm Construint amb pedra]</ref>
+La imbibició per l'aigua incrementa el volum de la substància i això provoca una [[pressió]] d'imbibició. Aquesta pressió pot ser d'una magnitud enorme com es demostra el sistema, ja utilitzat pels antics egipcis, de trencament dels blocs de roques inserint-hi unes falques de fusta que s'inflen en quedar imbibides amb aigua.<ref>[http://www.reshafim.org.il/ad/egypt/building/building_in_stone.htm Construint amb pedra]</ref>
 ==Referències==