Jàson de Tars: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m Bot:Desambiguació assistida: Corfú - Canviant enllaç(s) per Corfú (ciutat), Illa de Corfú
Línia 11: Línia 11:
|data de mort=segle I
|data de mort=segle I
|lloc de naixement=[[Tars]]? ([[Cilícia]], actual Turquia)
|lloc de naixement=[[Tars]]? ([[Cilícia]], actual Turquia)
|lloc de mort=[[Corfú]]? (Grècia)
|lloc de mort=[[Corfú (ciutat)|Corfú]]? (Grècia)
|enterrat a=E
|enterrat a=E
|festivitat=[[12 de juliol]] (catòlics); [[28 d'abril]] (orient); 3 Baixons (coptes, correspon a l'[[11 de maig]])
|festivitat=[[12 de juliol]] (catòlics); [[28 d'abril]] (orient); 3 Baixons (coptes, correspon a l'[[11 de maig]])
Línia 25: Línia 25:
|supressió del culte=
|supressió del culte=
|patronatge=}}
|patronatge=}}
'''Jàson de Tars''' fou un dels anomenats [[Setanta deixebles]]. Acollí tres seguidors de [[Jesús]] i els amagà de les autoritats, posteriorment viatjà a [[Corfú]] per predicar el [[cristianisme]], convertint la princesa local (que va sobreviure a l'intent d'assassinat del seu pare per un miracle). Al final de la seva vida fou anomenat bisbe de [[Tars]]. És venerat com a sant a tota la cristiandat.
'''Jàson de Tars''' fou un dels anomenats [[Setanta deixebles]]. Acollí tres seguidors de [[Jesús]] i els amagà de les autoritats, posteriorment viatjà a [[Corfú (ciutat)|Corfú]] per predicar el [[cristianisme]], convertint la princesa local (que va sobreviure a l'intent d'assassinat del seu pare per un miracle). Al final de la seva vida fou anomenat bisbe de [[Tars]]. És venerat com a sant a tota la cristiandat.


==Fonts==
==Fonts==
Línia 33: Línia 33:
==Llegenda==
==Llegenda==


La tradició posterior afegeix detalls inversemblants a la seva vida. Segons ella, era nascut a [[Tars]], i Sant Pau el va nomenar bisbe de Tars. Amb [[Sosípatre]] viatjà a l'illa de [[Corfú]], on edificà una església en honor de Sant [[Esteve màrtir]] i convertí molta gent al cristianisme. El rei de Corfú, en veure-ho, va fer-lo detenir i a la presó convertí set pagans més: Sadurní, Jaquíscol, Faustià, Januari, Marsali, Eufrasi i Mammi. El rei va fer matar aquests set fent-los ficar en una olla bullent.
La tradició posterior afegeix detalls inversemblants a la seva vida. Segons ella, era nascut a [[Tars]], i Sant Pau el va nomenar bisbe de Tars. Amb [[Sosípatre]] viatjà a l'illa de [[Illa de Corfú|Corfú]], on edificà una església en honor de Sant [[Esteve màrtir]] i convertí molta gent al cristianisme. El rei de Corfú, en veure-ho, va fer-lo detenir i a la presó convertí set pagans més: Sadurní, Jaquíscol, Faustià, Januari, Marsali, Eufrasi i Mammi. El rei va fer matar aquests set fent-los ficar en una olla bullent.


La filla del rei, Cèrcira (el nom grec de l'illa de Corfú), en veure la mort dels màrtirs, es convertí i repartí les seves joies entre els pobres. El rei l'arrestà i la comminà a abjurar del cristianisme; com que no volgué, ordenà de cremar la presó, però la seva filla va sortir-ne il·lesa. El miracle va fer que molta gent es convertís i demanés el baptisme. Finalment, Cèrcira fou lligada a un arbre i morta asagetejada.
La filla del rei, Cèrcira (el nom grec de l'illa de Corfú), en veure la mort dels màrtirs, es convertí i repartí les seves joies entre els pobres. El rei l'arrestà i la comminà a abjurar del cristianisme; com que no volgué, ordenà de cremar la presó, però la seva filla va sortir-ne il·lesa. El miracle va fer que molta gent es convertís i demanés el baptisme. Finalment, Cèrcira fou lligada a un arbre i morta asagetejada.

Revisió del 20:41, 25 abr 2012

Per a altres significats, vegeu «Jàson».
Infotaula de personasant Jàson
Nom original(el) Ἰάσων Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Mortsegle I Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat12 de juliol (catòlics); 28 d'abril (orient); 3 Baixons (coptes, correspon a l'11 de maig)
IconografiaAmb barba; llibre

Jàson de Tars fou un dels anomenats Setanta deixebles. Acollí tres seguidors de Jesús i els amagà de les autoritats, posteriorment viatjà a Corfú per predicar el cristianisme, convertint la princesa local (que va sobreviure a l'intent d'assassinat del seu pare per un miracle). Al final de la seva vida fou anomenat bisbe de Tars. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Fonts

El seu nom apareix als Actes dels Apòstols, 17. A casa seva, a Tessalònica, es refugiaren Pau de Tars, Silas i Timoteu d'Efes. Fou llavors arrestat i va haver de pagar una fiança per sortir-ne. També és citat a l'Epístola als romans, 16, 21.

Llegenda

La tradició posterior afegeix detalls inversemblants a la seva vida. Segons ella, era nascut a Tars, i Sant Pau el va nomenar bisbe de Tars. Amb Sosípatre viatjà a l'illa de Corfú, on edificà una església en honor de Sant Esteve màrtir i convertí molta gent al cristianisme. El rei de Corfú, en veure-ho, va fer-lo detenir i a la presó convertí set pagans més: Sadurní, Jaquíscol, Faustià, Januari, Marsali, Eufrasi i Mammi. El rei va fer matar aquests set fent-los ficar en una olla bullent.

La filla del rei, Cèrcira (el nom grec de l'illa de Corfú), en veure la mort dels màrtirs, es convertí i repartí les seves joies entre els pobres. El rei l'arrestà i la comminà a abjurar del cristianisme; com que no volgué, ordenà de cremar la presó, però la seva filla va sortir-ne il·lesa. El miracle va fer que molta gent es convertís i demanés el baptisme. Finalment, Cèrcira fou lligada a un arbre i morta asagetejada.

Els nous cristians marxaren a una illa propera fugint del rei, que els perseguí però que, de camí, morí ofegat en enfonsar-se'n el vaixell. El nou rei es convertí al cristianisme i rebé el nom de Sebastià. Des de llavors, Sosípatre i Jàson predicaren lliurement l'Evangeli i instituïren l'església de Corfú, i hi moriren en edat avançada.[1]

Veneració

Jàson és venerat per les tradicions catòlica i ortodoxa. La festivitat és, en el primer cas, el 12 de juliol, i el 28 d'abril en el segon. Els coptes el celebren el 3 de Baixons.

Notes

Enllaços externs