Avalon (mitologia): diferència entre les revisions
| Línia 21: | Línia 21: | ||
* [[Illa de Sant Brandan]] |
* [[Illa de Sant Brandan]] |
||
* [[Helheim]] |
* [[Helheim]] |
||
* [[Illa de Brasil]] |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 16:12, 30 maig 2012
 |
Aquest és un article traduït amb mancances. |
Avalon és el nom d'una illa llegendària de la mitologia cèltica en algun lloc de les illes Britàniques on, segons la llegenda, les pomeres donen saboroses fruites durant tot l'any i habiten 09:00 reines fades, entre elles Morgana. Al principi es creia que la paraula Ávalon era una adaptació de la paraula celta Annwyn o Annuvin , que designa el llegendari regne de les fada s, però, ja en al segle XII, Geoffrey de Monmouth pensava que el nom deriva de la traducció de "illa de les pomes". Això és altament probable, a causa que, en el idioma bretó, poma es diu aval , i en idioma gal·lès es diu 'AFAL' (amb la pronunciació de la "f" com "v "). Avalón també va ser cridada Ynys Witrin , que significa Illa de Vidre .
Ubicació
La llegenda situa Ávalon en algun lloc no especificat de les Illes britàniques, encara que ja a principis del segle XI algunes de les tradicions artúriques indiquen que aquest lloc pot estar situat en Glastonbury, on abans que la zona de la plana de Somerset fora sagrada, existia un turó (Glastonbury Tor) que s'elevava com una illa enmig dels pantans. Segons el cronista medieval Giraldus de Cambrai, Durant el regnat de Enric II, l'abat Hernry de Blois va patrocinar una recerca a la zona, el que, segons sembla, va portar al descobriment d'un enorme taüt de roure amb una inscripció que resava Hic iacet sepultus iclitus rex Arthurus in insula Avalonia. ("Aquí jeu sepultat el Rei Arturo, a l'illa de Ávalon"). De Cambrai explica com les restes van ser traslladats en una gran cerimònia a la qual van assistir el Rei Eduard I i la seva consort, i, segons ell, ara estarien en l'altar major de l'abadia de Glastonbury, lloc que es va convertir en un focus de pelegrinatge fins a la reforma anglicana.
En qualsevol cas, actualment es considera que l'associació de Glastonbury i Avalón no és sinó un frau. Els motius són diversos, entre ells la pròpia inscripció, que semblaria més adequada a l'estil del segle X, molt lluny dels segles V i VI en el qual presumptament Arturo va viure i va morir. Per no esmentar la falta de referències contemporànies al descobriment, fet que no hauria passat desapercebut. Tot això fa pensar que la història va ser creada per la mateixa abadia per augmentar la seva reputació.
Alguns estudiosos de les llegendes artúriques han situat Avalón en la Ile Aval, a la costa de la Bretanya, mentre que altres l'han situat en Burgh-by-Sands, en Cumberland, juntament a la muralla d'Adriano, on es va aixecar el fort romà de Aballava, i altres més a prop de Camboglanna, en el que ara s'anomena Castlesteads.
En qualsevol cas, com es veu, molts són els que reclamen per a si la veritable ubicació d'Avalón, l'illa de les pomes. Sembla que les boires d'Avalón cobreixen amb el seu mític vel el lloc de repòs de Arturo Pendragon. Després de la batalla amb Mordred, Arturo, moribund, va ser portat a Avalón per Morgana, l'hechicera i germanastra del rei. A la barca de Morgana anaven diverses dones: Algunes conegudes (Igraine, Elaine, Nimue) i altres els noms no s'esmenten (La Reina de Gal·les del Nord, la Reina de les Terres ermes o la Reina de les Tempestats). En algunes llegendes només tres fades escorten al rei a l'Illa dels Pomeres. Es diu que Arturo va ser estirat en un llit daurat i la fada Morgana segueix vetllant el cos del seu germà. També es pensa que Avalón i el món nòrdic de Helheim són el mateix lloc però amb diferent nom.