Moviment d'alliberament nacional: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 27: | Línia 27: | ||
[[Nacionalisme]] |
[[Nacionalisme]] |
||
[[Categories:Política|Moviment d'alliberament nacional] |
[[Categories:Política|Moviment d'alliberament nacional]] |
||
Revisió del 16:33, 3 juny 2005
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
Un moviment d’alliberament nacional és un moviment que sorgeix en pobles o nacions no reconeguts pel poder oficial, però que en un passat històric havien disposat d’institucions polítiques pròpies.
Les característiques dels moviments d’alliberament nacional, segons Jaume Renyer (Extret de RENYER, Jaume: L’Estat contra els Pobles. Tarragona: Ariola editors, 2002), són les següents:
- Els moviments d’alliberament nacional disposen d’una ideologia clarament d’esquerres amb connotacions marxistes-leninistes. Els grups independentistes començaran a associar la seva lluita independentista amb la lluita de classes ja que consideren als burgesos autòctons com aliats dels colonitzadors.
- Els moviments d’alliberament nacional tenen una concepció de lluita independentista entesa en un context de lluita anticolonial, és a dir, consideren el seu país colonitzat per una metròpoli, per un Estat imperialista.
- Els moviments d’alliberament nacional justifiquen la utilització de la lluita armada per combatre als Estats opressors ja que l’entenen com quelcom avantguardista. La direcció del grup armat serà, també, qui dirigeixi el conjunt del moviment independentista.
Tots els moviments d’alliberament nacional -seguint el mateix autor- tindrien les fases següents:
- La primera fase és l’anomenada fase de propaganda i agitació armada. Si aquesta aconsegueix un suport popular prou ampli i, alhora, un moviment polític que li doni suport, es passa a la segona fase.
- La segona fase consisteix en radicalitzar el tipus d’accions i l’estratègia. Si el suport, altrament, és suficient es passa a la tercera i última fase.
- La tercera fase, i última del procés, consisteix a disputar una lluita directa i sense pal•liatius contra l’Estat considerat opressor.
L'exemple clàssic d'un moviment d'alliberament nacional va ser el Front d'Alliberament Nacional algerià, que aconseguí la independència davant la metròpoli francesa en la dècada dels 60 del segle XX després d'una llarga lluita.
Un exemple actual dels moviments d'alliberament nacional és l'Exèrcit Zapatista d'Aliberament Nacional [[1]]