Bé Giffen

Un Bé de Giffen és un producte que posseïx una corba de demanda amb pendent positiu. Això significa que a mesura que el preu del bé augmenta, els consumidors desitjaran adquirir una major quantitat de dita bé, i quan el preu d'aquests béns comenci a descendir, voldran adquirir una quantitat cada vegada menor del mateix. Es pot discutir l'existència d'aquests béns en el món real, però hi ha un model econòmic que explica com una cosa així pot existir. Aquests béns reben el seu nom de Robert Giffen, al que atribuïx aquesta idea Alfred Marshall en el seu llibre Principles of Economics.

Per a la majoria dels productes, l'elasticitat preu-demanda és negativa. En altres paraules, preu i demanda es mouen en direcció contrària; si el preu puja, la quantitat demanada baixa, i a l'inrevés. Els béns de Giffen són una excepció a això. La seva elasticitat preu-demanda és positiva. Quan el preu puja la demanda augmenta, i al revés. Per a ser un veritable bé Giffen, el preu ha de ser l'única cosa que canviï per a obtenir una variació en la quantitat demandada, quedant els béns de luxe al marge. L'exemple clàssic de Marshall és el bé inferior dels aliments bàsics, la demanda dels quals ve definida per la pobresa que fa als seus consumidors no poder consumir menjar de millor qualitat. Segons augmenta el preu dels aliments bàsics, els consumidors no es poden permetre adquirir altres tipus d'aliments pel que han d'augmentar el seu consum d'aliments bàsics.

Anàlisi dels béns de Giffen

S'han de complir dues condicions perquè es doni un d'aquests béns:

1. El bé en qüestió ha de ser un bé inferior;
2. El bé ha de representar una part important del pressupost del consumidor.

Si la pre-condició 1. es canvia a "el bé en qüestió ha de ser tan inferior que l'efecte renda sigui major que l'efecte substitució", llavors la condició 1 és necessària i suficient.

Marshall va escriure en l'edició de 1895 de Principles of Economics:

«	As Mr Giffen has pointed out, a rise in the price of bread makes sobre large a drain on the resources of the poorer labouring families and raises so much the marginal utility of money to them, that they are Forced to curtail their consumption of meat and the more expensive farinaceous foods: and, bread being still the cheapest food which they can get and will take, they consumeix more, and not less of it.	Com ha assenyalat Mr Giffen, un augment en el preu del pa genera una pèrdua de recursos a les famílies treballadores més pobres, i provoca un augment en la utilitat marginal dels diners tals que obliguen a aquestes famílies a retallar el seu consum de carn i aliments més cars. Sent el pa encara l'aliment més barat al qual poden accedir, les famílies consumiran més del mateix.	»
— Alfred Marshall - Principles of Economics Edició de 1895

Discussió sobre l'existència dels béns de Giffen

Després de la definició d'Alfred Marshall sobre l'existència dels béns Giffen són diversos els autors que han posat de manifest que no existeixen en la realitat (Dwyer i Lindsey 1984). Posteriorment s'han realitzat estudis tant en el camp experimental com en l'anàlisi empírica sobre la seva existència. El 1991, Battalio, Kagel i Kogut realitzen experiments amb sis rates variant les quantitats d'aigua de quinina i cervesa d'arrel disponibles diàriament. El 2002, Jensen i Miller desmuestran que poden considerar béns Giffen l'arròs al sud de la Xina i les tallarines al nord del mateix país.

En el anàlisi neoclàssic, on es aximatiza una funció d'utilitat $\scriptstyle f_{U}$ conjunta un nombre finit de béns, es pot veure que la derivada:

${\frac {\partial q_{i}}{\partial P_{i}}}=\phi \left({\frac {\partial ^{2}f_{U}(Q_{j}^{*})}{\partial q_{i}^{2}}},{\frac {\partial f_{U}(Q_{j}^{*})}{\partial q_{i}}},P_{j}\right)\geq 0$

Si la funció d'utilitat no és estrictament convexa pel fet que per a algunes combinacions de béns no hi hagi rendiments marginals decreixents, on les funcions $\scriptstyle Q_{j}^{*}(P_{1},\dots ,P_{n};R)$ són les quantitats d'equilibri que maximitzen la utilitat fixats els preus i la renda disponible.

Referències

Bibliografia

• DeGrandpre, R. J.. Effects of income on drug choice in humans. 59, p. 483-500. DOI 10.1901/jeab.1993.59-483. 
• Abramsky, Sasha «Running on fumis». The Nation, p. 15-19.
• {{{títol}}}. 
• . 
• Bopp, Anthony. The Demand for Kerosene: a Modern Giffen Good. 15, 1983, p. 459 -467. DOI 10.1080/00036848300000017.