Tercera Guerra Civil Romana: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
|lloc = [[República Romana]]: [[Europa]], i [[Àsia]] |
|lloc = [[República Romana]]: [[Europa]], i [[Àsia]] |
||
|resultat = Victòria d'Octavi, Marc Antoni i Lèpid. |
|resultat = Victòria d'Octavi, Marc Antoni i Lèpid. |
||
| |
|bàndol1 = [[Segon Triumvirat]] |
||
| |
|bàndol2 = [[liberatores]] |
||
| |
|general1 = [[Octavi]] <br>[[Marc Antoni]] <br>[[Lèpid el triumvir|Lèpid]] |
||
| |
|general2 = [[Marc Juni Brut tiranicida|Brut]] †<br>[[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]] † |
||
|}} |
|}} |
||
{{fixHTML|mid}} |
{{fixHTML|mid}} |
||
Revisió del 08:38, 11 ago 2012
| ||||||||||||||||||||||
La Tercera Guerra Civil Romana és la fase de la guerra civil romana directament posterior a l'assassinat de Juli Cèsar.
Els hereus polítics de Cèsar, Marc Antoni i Octavià perseguiren als liberatores, complotats en el seu assassinat i els derrotaren en la batalla de Filipos.[1]
Conseqüències
Després de la victòria d'Octavi sobre Marc Antoni i el regne hel·lenístic d'Egipte, la República es va annexionar de facto les riques terres d'Egipte. No obstant això, la nova possessió no va ser inclosa dins el sistema regular de govern de les províncies, ja que va ser convertida en una propietat personal de l'emperador, i com a tal, llegable als seus successors.
L'any 27 aC es va establir una ficció de normalitat política a Roma i el Senat li va atorgar a Octavi el títol d'Imperator Caesar Augustus.[2]
Referències
- ↑ Rollin, Charles; Crevier, Jean Baptiste Louis. The Roman history from the foundation of Rome to the battle of Actium (en anglès). J. and P. Knapton, 1750, p.114.
- ↑ Suetoni; Osgood, Josiah. A Suetonius Reader: Selections from the Lives of the Caesars and the Life of Horace (en anglès). Bolchazy-Carducci Publishers, 2011, p. xxxii. ISBN 0865167168.