Carlos Falcó y Fernández de Córdova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarlos Falcó y Fernández de Córdova

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Carlos Falcó y Fernández de Córdoba Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 febrer 1937 Modifica el valor a Wikidata
Palacio de Las Dueñas (Província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 2020 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (COVID-19 Modifica el valor a Wikidata)
Marquesat de Griñón
Grandesa d'Espanya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat catòlica de Lovaina - enginyer agrònom
Universitat de Califòrnia - enginyer agrònom Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJeannine Girod (1963–1971), nul·litat matrimonial
Isabel Preysler (1980–1985), divorci
María de Fátima de La Cierva y Moreno (1993–2011), divorci
Esther Doña Morales (2017–2020), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
FillsTamara Falcó Preysler
 ( Isabel Preysler)
Manuel Falcó (en) Tradueix
 ( Jeannine Girod) Modifica el valor a Wikidata
ParesManuel Falcó Escandón Modifica el valor a Wikidata  i Hilda Fernández de Córdova y Mariátegui Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Carlos Falcó y Fernández de Córdova (Sevilla, 3 de febrer de 1937 - Madrid, 20 de març de 2020)[1] va ser un aristòcrata i empresari espanyol,[2]marquès de Griñón i 12è marquès de Castel-Moncayo, amb títol de gran d'Espanya.[3][4]

Biografia[modifica]

Nascut el 3 de febrer de 1937 a Sevilla a causa de la guerra, fou el tercer fill del matrimoni format per Manuel Falcó y Escandón (1892-1975),[5][6]duc de Montellano, 11è marquès de Castel-Moncayo,[7]comte de Villanueva de les Achas,[8]marquès de Pons, gentilhome Gran d'Espanya amb exercici i servitud del rei Alfons XIII i diputat al Congrés per València l'any 1923,[9] amb Hilda Joaquina Fernández de Córdova y Mariátegui, filla dels ducs d'Arión, dama de la reina Victòria Eugènia d'Espanya, 3a comtessa de Santa Isabel,[5] 12a marquesa de Mirabel i 12a comtessa de Berantevilla.

Va cursar els seus estudis d'enginyer agrònom a la Universitat de Lovaina, a Brussel·les.

Va morir el 20 de març de 2020, als 83 anys, a l'Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz de Madrid, on va ser ingressat dos dies abans després de donar positiu en COVID-19.[1]

Matrimonis i descendència[modifica]

Es va casar amb la suïssa Jeannine Girod, amb qui va tenir a Manuel i a Xandra Falcó i Girod, 14a marquesa de Mirabel.[10] Després de set anys junt es van divorciar; i Carlos Falcó va contreure matrimoni amb la socialité Isabel Preysler el 1980 a Toledo. D'aquesta unió va néixer Tamara Isabel Falcó Preysler. Novament divorciat l'any 1985, es va casar el 1993 amb Fátima de la Cierva, besneta del duc del Infantado, amb qui va tenir a Duarte i a Aldara Falcó y de la Cierva.[11][12]

Després del seu tercer i últim divorci, ocorregut el 2011 després de divuit anys de matrimoni amb Fátima de la Cierva, va contreure núpcies el 2017 amb Esther Doña Morales.[11][12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Álvarez, Paz. «Muere Carlos Falcó, marqués de Griñón, por coronavirus» (en castellà). CincoDías.ElPaís.com, 20-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].
  2. «Muere Carlos Falcó, marqués de Griñón, a los 83 años por coronavirus» (en castellà). ABC.es, 20-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].
  3. «Orden de 23 de febrero de 1978 por la que se manda expedir, sin perjuicio de tercero de mejor derecho, Real Carta de Sucesión en el título de Marqués de Castel Moncayo, con Grandeza de España, a favor de don Carlos Falcó y Fernández de Córdoba» (en castellà) p. 5715. Boletín Oficial del Estado, 09-03-1978. [Consulta: 21 març 2020].
  4. «Orden de 11 de julio de 1955 por la que se manda expedir sin perjuicio de tercero de mejor derecho. Carta de Sucesión en el título de Marqués de Griñón a favor de don Carlos Falcó y Fernández de Córdoba» (en castellà) p. 4513. Boletín Oficial del Estado, 23-07-1955. [Consulta: 21 març 2020].
  5. 5,0 5,1 Salazar y Acha, 2012, p. 233.
  6. «Anunciando haber sido solicitada por don Manuel Falcó y Escandón, la convalidación de la sucesión en el título de Duque de Montellano» (pdf) (en castellà) p. 2191. Boletín Oficial del Estado, 13-05-1949. [Consulta: 23 març 2020].
  7. «Orden por la que se manda expedir Carta de Sucesión en el título de Marqués de Castel-Moncayo, con Grandeza de España, a favor de don Manuel Falcó y Escandón» (pdf) (en castellà) p. 24772. Boletín Oficial del Estado, 05-12-1974. [Consulta: 21 març 2020].
  8. «Orden por la que se manda expedir Carta de Sucesión en el título de Conde de Villanueva de las Achas a favor de don Manuel Falcó y Escandón» (pdf) (en castellà) p. 24772. Boletín Oficial del Estado, 05-12-1974. [Consulta: 21 març 2020].
  9. «Expediente de Manuel Falcó y Escandón» (en castellà). Congreso.es. [Consulta: 21 març 2020].
  10. «Orden de 19 de febrero de 2001 por la que se manda expedir, sin perjuicio de tercero de mejor derecho, Real Carta de Sucesión en el título de Marqués de Mirabel, a favor de doña Alejandra Falcó y Girod» (en castellà) p. 9110. Boletín Oficial del Estado, 13-03-2001. [Consulta: 23 març 2020].
  11. 11,0 11,1 «Las cuatro marquesas de Griñón: Isabel Preysler, Jeannine Girod, Fátima de la Cierva y Esther Doña» (en castellà). Hola, 26-03-2020. Arxivat de l'original el 28 de març 2020. [Consulta: 26 març 2020].
  12. 12,0 12,1 Nieto, Maite. «Carlos Falcó, el marqués que vivió como un emprendedor» (en castellà), 21-03-2020. [Consulta: 21 març 2020].

Bibliografia[modifica]