És una antiga illa fluvial, formada pel Dove Elbe i el Gose Elbe El primer esment escrit data del 1162.[2] La construcció de dics i l'assecament dels pòlders va començar al segle xiii. És un dels Marschlande, més sovint anomenats juntament amb els Vierlande veïns. De 1202 a 1227 pertanyia a Dinamarca i després passà a Holstein. Parts del poble van passar a l'abadia de Reinbek al segle xiv. El 1724 el duc Carl Frederic de Holstein va empenyorar-lo per 20 anys a Hamburg. El seu fill Carl-Pere va aixecar la penyora. Contràriament als altres Marschlande que van esdevenir hamburgueses el 1395, Reitbrook només passà a Hamburg al marc del Tractat de Gottorp (1768).
L'activitat econòmica principal és la cultura de vaques per al llet i blat. El terra, més sorrós que als Vierlande, és ménys apte per la cultura de llegums. Sota el poble es troba un camp de petroli, el més llarg conegut d'Alemanya, descobert l'any 1910. Produeix cada any uns 20.000 tones d'oli. A l'apogeu durant la guerra el 1940 eren 360 tones.[3]
El molí de Reitbrook
Monument a les víctimes de la Guerra francoprussiana (1870-71)
El wetering col·lector Reitbrooker Sammelgraben
Un pòlder i el Dove Elbe al segon pla
La resclosa al Gose Elbe
