Maria Felipa de Oliveira
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX  Illa d'Itaparica (Brasil) |
| Mort | 4 juliol 1873 Estat de Bahia (Brasil) |
| Sepultura | Església de São Lourenço |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Afrobrasilers |
| Activitat | |
| Ocupació | activista política, peixatera, mariscadora |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Independència de Bahia |
Maria Felipa de Oliveira (Illa d'Itaparica, segle XIX - Estat de Bahia, 4 de juliol de 1873) va ser una peixatera i venedora de marisc brasilera, que va destacar per participar en la lluita de la Independència de Bahia, els combats de la Guerra d'Independència del Brasil que van tenir lloc en aquell estat.[1][2]
Biografia[modifica]
Nascuda a l'Illa d'Itaparica no se sap quan, venia peix, marisc i feia diferents feines al carrer. Es pensa que va liderar un grup de 200 persones de la badia de Todos os Santos, format per dones negres, indígenes tupinambás i tapuias en les batalles contra els soldats que es mantingueren fidels a la corona portuguesa, després de la Independència del Brasil.[2][3] Es conta que era una dona alta i corpulenta, descendent de negres esclavitzats arribats del Sudan, i que el seu grup fou responsable d'haver cremat 40 embarcacions portugueses prop de l'illa.[2][4]
El lloc de defunció no està ben documentat, però segurament va ser soterrada a l'Església de São Lourenço, al poblat de Ponta das Baleias, l'actual centre històric de l'illa.[5]
Llegenda[modifica]
Hi ha una història fictícia sobre el personatge històric que alguns interpreten com un fet verídic. Diu la llegenda que Maria Felipa va liderar un grup de lluita contra els soldats portuguesos: amb el suport d'alguns hòmens de la ciutat de Salvador, va cremar incomptables embarcacions portugueses, cosa que va fer davallar el poder dels colonitzadors en el transcurs de la batalla, i després va enfrontar-s'hi utilitzant fulles de cansanção, una planta típica de la regió que en el contacte amb la pell fa sensació de cremada; tot això va resultar en una baixada del nombre de soldats de la tropa portuguesa.[6][7]
La història va ser creada per l'escriptor Ubaldo Osório Pimentel, avi del novel·lista João Ubaldo Ribeiro, i roman encara avui en l'imaginari popular nacional.[8]
Homenatges[modifica]
La figura de Maria Felipa és citada en la novel·la O Sargento Pedro de l'autor Xavier Marques.[9]
El 26 de juliol del 2018, va ser declarada Heroïna de la Pàtria Brasilera per la Llei Federal 13.697. Això va fer-la merèixer aparèixer en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria, que es troba al Panteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves, a Brasília.[10]
Referències[modifica]
- ↑ «Maria Felipa, a Heroína Negra da Independência» (en portuguès brasiler). Os Heróis do Brasil. Arxivat de l'original el 2020-02-21. [Consulta: 22 desembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «3 mulheres são heroínas do 2 de Julho» (en portuguès brasiler). Tribuna da Bahia, 01-07-2013. Arxivat de l'original el 21/02/2017. [Consulta: 22 desembre 2016].
- ↑ Vasconcelos Farias, Eny Kleyde. Maria Felipa de Oliveira: heroína da independência da Bahia (en portuguès brasiler). Quarteto, 2010, p. 148. ISBN 8580050081.
- ↑ «Sabe quem foi Maria Felipa?» (en portuguès brasiler). Raça Brasil. UOL, 2014. Arxivat de l'original el 2016-12-23. [Consulta: 22 desembre 2016].
- ↑ «Saiba onde estão restos mortais das três mulheres ícones da luta pela independência do Brasil na Bahia» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 02-07-2019. [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ Franco, Tasso. «Independência da Bahia continua mal contada em 1822» (en portuguès brasiler). Bahia Já, 08-10-2010. [Consulta: 3 juliol 2019].
- ↑ Diniz Guerra Filho, Sérgio Armando. O Povo e a Guerra (tesi) (en portuguès brasiler). Salvador: Universidade Federal da Bahia, 2004.
- ↑ Cerqueira e Silva, Inácio Acioli de. Biblioteca Digital de Literaturas de Língua Portuguesa - UFSC. Memórias históricas e políticas da província da Bahia (en portuguès), 1835, p. 176.
- ↑ Demorais, Emerson. «María Felipa lideró a las bahianas en la lucha contra los soldados portugueses» (en castellà). Titulares, 05-09-2022. [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ «LEI Nº 13.697, DE 26 DE JULHO DE 2018» (en portuguès brasiler). Legislação. Câmara dos Deputados, 27-07-2018. [Consulta: 18 agost 2022].
Bibliografia complementària[modifica]
- Kraay, Hendrik «A Independência delas» (en portuguès brasiler). Revista de História da Biblioteca Nacional. Sociedade Amigos da Biblioteca Nacional, núm. 117, juny 2015. Arxivat de l'original el 2016-11-18. ISSN: 1808-4001 [Consulta: 10 setembre 2022].
- Amado, Janaína «O Grande Mentiroso: Tradição, veracidade e imaginação em história oral» (
PDF) (en portuguès brasiler). História [São Paulo], núm. 14, 1995, pàg. 125-136. - Marques, Xavier. O sargento Pedro: tradições da independência (en portuguès brasiler). Edições GRD, 1976.
- Reis, João José; Silva, Eduardo. dos Santos de Jesus, Emanuela (coord.). Negociação e conflito: a resistência negra no Brasil escravista (en portuguès brasiler). Rio de Janeiro: Companhia das Letras, 2009. ISBN 85-7164-066-1..
- Ribeiro, João Ubaldo. Viva o povo brasileiro (en portuguès brasiler). 4a edició. Rio de Janeiro: Objectiva, 2007. ISBN 978-85-60281-28-2.
- Dias Tavares, Luís Henrique. História da Bahia (en portuguès brasiler). Editora Atica, 1979. ISBN 978-8539308224.
- Dias Tavares, Luís Henrique. Independência do Brasil na Bahia (en portuguès brasiler). EDUFBA, 2005. ISBN 978-85-232-0901-8.
