Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Dipòsit d'aigua  | |||
| Arquitecte | Josep Fontserè i Mestre | |||
| Ús | edifici de biblioteca acadèmica | |||
| Cronologia | ||||
| 1874 – 1880 | construcció, Arquitecte: Josep Fontserè i Mestre | |||
| 1999 | rehabilitació, Arquitecte: Lluís Clotet i Ballús, Ignasi Paricio Ansuátegui | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Arquitectura industrial | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vila Olímpica del Poblenou (Barcelonès) | |||
| Localització | Wellington, 46-48 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40491 | |||
| Id. Barcelona | 3023 | |||
El Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella és un edifici de Barcelona catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] Des del 1999 forma part de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra i conté col·leccions especials de fons bibliogràfics.
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici industrial creat com a dipòsit de les aigües que regulaven el cabal de la cascada del parc i el regadiu del parc de la Ciutadella. Construït en planta quadrangular a model d'una estructura romana (la piscina Mirabilis de Nàpols), aquesta gran bassa elevada se sosté mitjançant arcs paral·lels de mur de fàbrica d'un metre de gruix i volta de canó, amb una alçària de 14 me i 65 m de profunditat.[2]
Les obres de rehabilitació van renovar l'espai de la coberta, on hi havia la bassa d'aigua, i l'interior transformant-ho en sala de lectura de la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. A la façana destaquen les arcades i contraforts i les torres de cada cantonada. La superfície del solar és de 4.558 m2, amb una superfície ocupada de 4.320 m² i una superfície rehabilitada de 14.850 m².[2]
Història[modifica]
Va ser projectat el 1874 pel mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre, però no s'inaugurà fins al 1880. Antoni Gaudí, estudiant en el moment de la construcció, hi va participar en l'informe i càlcul de capacitats i elements de suport. L'espai interior ha tingut infinitat d'usos entre els quals destaquen com a hospici i asil municipal entre els anys 1896 i 1977.[2]
El 1992, la Universitat Pompeu Fabra va adquirir l'edifici i al 1999 s'inaugurà com a nova biblioteca gràcies a les intervencions dels arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Paricio. Aquesta rehabilitació va guanyar el Premi Dècada 2009 de la Fundació Óscar Tusquets Blanca.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Dipòsit de les Aigües». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Bibliografia[modifica]
- Forteza i Casas, Bruno. El Dipòsit de les aigües del Part de la Ciutadella de Josep Fontserè. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II (treball de fi de carrera), 2006.
- Huertas Claveria, Josep Maria «La Biblioteca de les Aigües rep un carregament de llibres». El Periódico de Catalunya, 31-05-2001, pàg. 7.
- Playà Maset, Josep «Les Noves catedrals dels llibres». Barcelona metròpolis mediterrània, 61, febrer-abril 2003.
- Vidal-Folch, Ignacio (text); Bautista, Consuelo (fotografia) «El depósito del agua». El País, 13-05-2016, pàg. 35.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dipòsit de les Aigües del Parc de la Ciutadella |
- «Dipòsit d'Aigües del Parc de la Ciutadella». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Dipòsit d'Aigües». UPCommons.