Vés al contingut

Primera batalla de Huachi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarPrimera batalla de Huachi
Guerres d'independència hispanoamericanes
Independència de l'Equador
Revolta de Guayaquil
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data28 de novembre de 1820
Coordenades1° 18′ 24″ S, 78° 38′ 06″ O / 1.3067°S,78.635°O / -1.3067; -78.635
LlocHuachi, a prop d'Ambato, Equador
ResultatVictòria reialista
Bàndols
Província Lliure de Guayaquil Espanya
Comandants
León de Febres Cordero
Luis Urdaneta
Francisco González
Francisco Tamariz
Forces
1800 1000
Baixes
300 aprox. 200 aprox.
Cronologia

La primera batalla de Huachi, també coneguda com a batalla de Huachi Grande, fou un enfrontament armat que va tenir lloc el 22 de novembre de 1820 entre tropes reialistes de l'Imperi espanyol i les forces independentistes de la Província Lliure de Guayaquil. L'acció es produí a la zona coneguda com a Huachi Grande, a prop de la ciutat d'Ambato.[1]

Antecedents

[modifica]

Després de la victòria a Camino Real el dia 9 de novembre, les forces independentistes tenien el camí lliure per pujar cap a la serra equatoriana i avançar en la campanya per alliberar Quito i la resta de territoris de la Reial Audiència. El dia 10 ocuparen Guaranda i, així, penetraren ràpidament al carreró interandí.[2] Els comandants Luis Urdaneta i León de Febres Cordero tenien dues opcions: anar cap al sud fins a Cuenca o anar directament cap a Quito, decisió aquesta última que semblava la més lògica. Les tropes reialistes havien estat derrotades a Camino Real, però es tractava només d'un destacament, mentre que el gruix de la força sota el comandament de Francisco González estava en disposició de combatre i des de Quito s'enviaren reforços de tropes veteranes.[1][3]

Batalla

[modifica]

Els reialistes eren inferiors en nombre, però comptaven amb una cavalleria amb més experiència, i podien aprofitar l'avantatge defensiu que els conferia l'irregular terreny al voltant de Huachi. Ja en batalla, les males decisions dels patriotes en el desplegament i les retirades de diversos elements al comandament del major Hilario Álvarez, van produir el trencament de les files, que va conduir a una de les pitjors derrotes per als guayaquilenys, amb fortes baixes[1] (uns 300 homes, la majoria de cavalls i alguns canons).[3]

Conseqüències

[modifica]

La derrota a Huachi va significar, per als guayaquilenys, la retirada cap al sud, cosa que va permetre als reialistes disposar de camí lliure cap a la costa i amenaçar Guayaquil i també l'accés al sud de la serra equatoriana. El coronel González, en lloc de llançar-se cap a Guayaquil, va preferir la segona opció i avançar cap a Cuenca, que havia proclamat la independència el 3 de novembre. El moviment de González donaria lloc a la batalla de Verdeloma, una nova derrota independentista, però aportaria un temps preciós a les autoritats guayaquilenyes per refer les seves tropes.[4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Chacón Izurieta, Galo. Historia militar del Ecuador (1820-1823) (en castellà). Quito: ENA, 1978. 
  2. Silva Montenegro, Fausto. Camino Real e independencia de Guaranda (en castellà). Guaranda: Concejo Municipal de Guaranda, 1996. 
  3. 3,0 3,1 Landázuri Camacho, Carlos. «La independencia del Ecuador (1808-1822)». A: Ayala Mora, Enrique. Nueva historia del Ecuador (en castellà). Vol. 6. Quito: Corporación Editora Nacional, 1989. 
  4. Destruge, Camilo. Historia de la Revolución de Octubre y campaña libertadora de 1820-22 (en castellà). 2a ed. Guayaquil: Banco Central del Ecuador, 1982.