Sant Romà de la Clusa
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Construcció | S. XII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castell de l'Areny (Berguedà) | |||
| Localització | Sant Romà de la Clusa. | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 3131 | |||
Sant Romà de la Clusa és un antic poble i parròquia, que en l'actualitat està integrat en el municipi de Castell de l'Areny, al Berguedà. Des de 1250 m d'altitud presideix la clotada de la Clusa.[1] S'hi accedeix per pistes de muntanya, des de diferents pobles, la Nou de Berguedà, Sant Julià de Cerdanyola, la Pobla de Lillet o Vilada. Aquesta última opció és la més senzilla, dins del mateix poble està indicat el camí d'uns 10 km.[2]
Pels voltants es troben diverses masies.
Església de Sant Romà[modifica]
Es conserva l'antiga església, d'estil romànic. Construïda al segle xii, va ser restaurada entre els anys 1963 i 1965.[1] Es tracta d'un edifici d'una sola nau allargada coberta amb volta de canó sense arcs torals de reforç, lleugerament apuntada i de poca alçària. La nau està rematada amb absis semicircular de dimensions més petites, orientat a llevant. El desnivell entre la nau i l'absis és salvat per un arc triomfal. L'entrada és a un dels laterals, al mur sud, i és un arc de mig punt adovellat. No hi ha gaires obertures, són petites, totes d'arc de mig punt situades en llocs destacats. A l'extrem de ponent, sobre l'església es dreça un campanar d'espadanya de dues obertures. El parament és de pedres de petites dimensions, irregulars i disposades en filades. La coberta és a dues aigües de teula àrab a la nau i teula romana a l'absis.[3]
Història[modifica]
El topònim de la Clusa surt esmentat a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop de Bagà el 983; el monestir tenia en aquest lloc dos masos. La vida eclesiàstica al redós de l'església de Sant Romà, començà segurament al segle xii, data de referència a l'església ni a cap dels seus preveres. L'any 1211, Berenguer de la Clusa, diaca, signa com a testimoni. Durant el s. XIV el lloc pertanyia a la seva muller, senyora de Portella i de Llussà, donaren als homes de la Clusa el bosc del mateix nom, que aleshores pertanyia al castell de Roset. Posteriorment inclòs dins la baronia de Pinós i Mataplana era un centre independent, fins i tot del castell de l'Areny, amb el que sovint hi tenien problemes pels emprius dels llocs.[3]
Entre 1963 i 1965 fou restaurat tot el conjunt. Fins al 1936 es conservava a l'església mateixa una talla romànica d'1,20 m. d'una majestat, perduda durant la guerra civil (1936- 1939).[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Romà de la Clusa |
- ↑ 1,0 1,1 «Sant Romà de la Clusa». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 4 maig 2015].
- ↑ Enciclopèdia del romànic a Catalunya. Vol. 1, Barcelona : Osona i Berguedà. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María La Real Centro de Estudios del Románico, 2014, p. 598-599. ISBN 9788415072782.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Sant Romà de la Clusa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 setembre 2015].