Sara Fratini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSara Fratini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Sara Isolina Fratini Sanoja Modifica el valor a Wikidata
1985 Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
Puerto Ordaz (Veneçuela) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultad de Bellas Artes (Universidad Complutense de Madrid) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióil·lustradora, muralista, dibuixant, gestora cultural Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Lloc websarafratini.com Modifica el valor a Wikidata
Goodreads author: 8434399

Sara Fratini (Puerto Ordaz, Veneçuela, 1985) és una dibuixant i il·lustradora veneçolana reconeguda pels seus dibuixos de línies negres i personatges característics.

Biografia[modifica]

Va néixer a Port Ordaz (Veneçuela) el 1985, on va residir fins a mudar-se a Espanya per cursar la carrera de Belles arts de la Universitat Complutense de Madrid. En 2012 es va traslladar a Itàlia, per seguir dibuixant. Allí va passar a encarregar-se del Festival Internacional de Cinema La Guarimba, en el qual organitza una exposició anual de cartells d'artistes de tot el món.[1][2] També impulsa, des de 2016, el festival Cinemambulante en Amantea.[3] Gràcies a la difusió dels seus treballs per xarxes socials com Facebook, Instagram i Twitter, va donar a conèixer les seves il·lustracions i així va aconseguir el contacte amb la seva primera editorial.[4]

Estil artístic[modifica]

Els seus treballs es caracteritzen per l'ús de línies negres sobre fons blancs amb algun toc de color com el rosa o el vermell. En les seves il·lustracions destaca un personatge femení amb àmplies corbes i cabells regirats (llarg pèl que se sòcia amb els records).[5]

Mitjançant les seves obres pretén una crítica social als cànons de bellesa establerts i a la pressió social que imposa la publicitat, dibuixant "dones de debò" amb corbes, alegries i pors, des del feminisme que lluita per la igualtat.[6][7][8]

Obra[modifica]

En 2015 l'editorial Lumen publica el seu primer llibre d'il·lustracions, titulat La Buena Vida, on el seu personatge característic, una dona que no respon als cànons de bellesa assumits socialment en blanc i negre amb un toc de rosa, coqueteja amb les seves pors sense perdre l'entusiasme per la vida.[9] Sergio Andreu de La Vanguardia defineix els seus treballs com a "noies com a remolins embolicats en una madeixa de pèl, imatges de dones d'actitud desinhibida i discurs optimista".[4]

El 2016, amb la mateixa editorial, publica Una tal Martina y su monstruo. En aquest llibre posa nom al seu personatge, Martina Rossetto (inspirat en una amiga).[10] La protagonista és una noia voluptuosa que s'enfronta a les seves pors: un monstre que l'acompanya i representa les inseguretats i conflictes interns de les persones.[11]

Realitza, el 2019, les il·lustracions per al llibre infantil African-meninas Liderazgo Femenino en el continente Africano, coordinat per Karo Moret Miranda, on es ficcionan les biografies de lideresas africanes.[12][13]

A més de les il·lustracions compta amb nombrosos murals de gran format en llocs com Madrid, Màlaga, La Palma, Ciutat de Soria, Sicília, Treviso, Apulia, Calàbria, Saint Louis o Illa de Ngor.[14] Aquests murals formen part de projectes on es convoca a Fratini a participar amb diferents temàtiques. A Màlaga va pintar el lateral de la Facultat de Belles arts de la UMA per convocatòria d'Amnistia Internacional, el Pla de Suport a Persones Refugiades de la UMA i La Guarimba Internacional Film Festival. Aquest mural, de 18 metres de front i 1,5 d'altura, li va valer per quedar finalista en el certamen World Illustration Awards de l'Associació d'il·lustradors de 2017.[15][16]

El 2019, Fratini és convocada pel projecte Muros Tabacalera de Madrid Street Art Project per a la Sotsdirecció General de Promoció de Belles arts del Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya per pintar un dels murals de Tabacalera de Madrid.[17]

Publicacions[modifica]

  • (2013). Cartes des de la meva cambra pròpia : col·lecció 2013. Madrid: Ed. Verkami. Autores: Irusta Rodríguez, I. i Fratini, S. ISBN 978-84-942279-1-2
  • (2015). La bona vida. Barcelona: Ed. Lumen. Autora: Fratini, S. ISBN 978-84-264-0191-5.
  • (2016). Una tal Martina i el seu monstre. Barcelona: Ed. Lumen. Autora: Fratini, S. ISBN 978-84-264-0292-9.
  • (2019). African - Meninas: Lideratge Femení en el Continent Africà. Barcelona: Ed. Wanafrica. Autors: Moret Miranda, K. i uns altres. Il·lustracions: Fratini, S. i Cebrián, A. ISBN 978-84-17150-77-8.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Sara Fratini» (en castellà) p. La Casa Amarilla, 16-11-2016. Arxivat de l'original el 2020-06-19. [Consulta: 18 juny 2020].
  2. ↑ «Associazione Culturale La Guarimba» (en espanyol europeu). La Guarimba Film Festival. Arxivat de l'original el 2021-01-21. [Consulta: 18 juny 2020].
  3. ↑ Ass. Culturale CinemAmbulante. «Cinemambulante» (en anglès americà). Cinemambulante. [Consulta: 18 juny 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 Andreu, Sergio. «Sara Fratini: casi me desmayo al saber que compartiría editorial con Mafalda» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 18 juny 2020].
  5. ↑ Abella, Anna. «Cotidianidad ilustrada» (en castellà). elperiodico, 22-02-2015. [Consulta: 18 juny 2020].
  6. ↑ JIMÉNEZ, JESÚS. «Las mujeres sin complejos de la ilustradora Sara Fratini» (en castellà). RTVE.es, 19-02-2015. [Consulta: 18 juny 2020].
  7. ↑ Delgado, Isbel. «Sara Fratini y sus mujeres sin complejos» (en espanyol europeu). Emedemujer Venezuela, 28-02-2015. Arxivat de l'original el 2021-06-09. [Consulta: 18 juny 2020].
  8. ↑ JIMÉNEZ, JESÚS. «Sara Fratini: "Martina es una joven que ha logrado superar sus miedos"» (en castellà). RTVE.es, 27-04-2016. [Consulta: 18 juny 2020].
  9. ↑ Europa Press. «Sara Fratini debuta en el catálogo de Lumen con una oda a la feminidad». www.europapress.es, 21-02-2015. [Consulta: 18 juny 2020].
  10. ↑ Mendoza, Daniella. «Martina, la gordura sin complejos» (en castellà). La Razón, 28-04-2016. [Consulta: 18 juny 2020].
  11. ↑ Calderón, Esther L. «Martina o cómo hacerte amiga de tu monstruo (para dejar de boicotearte)» (en espanyol europeu). divinity, 25-04-2016. [Consulta: 18 juny 2020].
  12. ↑ Soto, Rosa. «African-Meninas, un libro ante “la falta de representación de afrodescendientes en los cuentos”» (en castellà). Cuartopoder, 03-03-2020. [Consulta: 18 juny 2020].
  13. ↑ Vicente, Eduardo de. «Un festival muestra las películas de las nuevas directoras africanas» (en castellà). elperiodico, 03-03-2020. [Consulta: 18 juny 2020].
  14. ↑ «MURALES DE SARA FRATINI» (en castellà). Sara Fratini. [Consulta: 18 juny 2020].
  15. ↑ JIMÉNEZ, JESÚS. «Los murales artísticos y solidarios de Sara Fratini» (en castellà). RTVE.es, 30-05-2017. [Consulta: 18 juny 2020].
  16. ↑ «World Illustration Awards 2017: Sara Fratini, The Sea» (en anglès britànic). The AOI. [Consulta: 18 juny 2020].
  17. ↑ «Muros Tabacalera 2019» p. Madrid Street Art Project. [Consulta: 18 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sara_Fratini&oldid=33128518»