Vés al contingut

Costum de València

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula documentCostum de València
Tipusnorma jurídica Modifica el valor a Wikidata
EstatCorona d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
EpònimValència Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part defur Modifica el valor a Wikidata

La Costum de València fou el corpus jurídic destinat a regular tots els aspectes de la vida urbana de la ciutat de València i atorgada per Jaume I, al poc de la conquesta cristiana, davant els principals eclesiàstics, nobles i prohoms presents a la ciutat. Aquest codi municipal, posteriorment, formarà el nucli dels Furs de València quan siguin atorgats en les Corts de 1261.

La redacció inicial fou realitzada pel jurista Pere Albert, prenent com a base les rúbriques o títols del nou primers llibres del Codi Justinià, dividida en dues parts (la primera, els llibres I al V, i la segona, del VI al IX) amb uns 750 capítols (o furs) cadascuna. Nombrosos capítols provenen del mateix Codi, del Digest, del Liber Iudicum o dels Costums de Lleida, però també existeixen algunes concordances amb el tractat De batalla facienda de Pere Albert, el Liber feudorum maior, els Usatges de Barcelona o les Decretals.[1]

Una costum, una moneda de lig e de pes e de figura, una alna, un quarter, un almut, una fanequa, un cafiç, una onça, un march, una liura, una rova, un quintar e un pes e una mesura en tot lo regne e en la ciutat de València sia per tos temps. Enadeix lo senyor rey que axí sia entès lo fur en tot lo regne de València com en la ciutat.[2]

—Fur I-X-3.

La primera vegada que apareix anomenada la Costum és en un privilegi de 21 de maig de 1239.[3] La data de la reunió dels que van acompanyar al rei en la conquesta de la ciutat de València i on Jaume I, suposadament, va promulgar la Costum, segons diversos autors ha fluctuat entre el mateix 9 d'octubre, dia en què es rendeix la ciutat de València, o uns dies després, i el començament de 1240.[4] De tota manera, el que importa és la celeritat del rei en atorgar un codi extens i complet a la ciutat de València, amb idèntica finalitat que els furs extensos de procedència aragonesa o catalana que estaven atorgant-se a les localitats del nord valencià, però amb la diferència fonamental que aquest codi legal es crea ex novo, en un territori conquerit, utilitzant fonamentalment el ius commune, els drets romà i canònic.[5]

Tot i tractar-se d'un fur local atorgat pel rei a la ciutat de València, en dos dels capítols que semblen formar part d'aquesta Costum, la versió llatina del fur I-I-1 i el fur I-X-3, queda clara la voluntat reial d'estendre l'aplicació d'aquesta norma i de què es converteixi en el dret privatiu del regne de València.[6][7][8]

Del text original no es troben copies però la major part dels seus capítols estan inclosos en els Furs.[9] Entre 1240 i 1261 la primitiva Costum anà ampliant-se amb nombrosos privilegis reials, fins a arribar a una nova redacció dels Furs que es tradueix al català, i aquesta nova versió és presentada, promulgada i jurada pel rei davant les primeres Corts valencianes.[10] En aquest mateix període la Costum s'estén a les poblacions del sud d'Almenara, mentre les terres del nord, si foren repoblades abans de la conquesta de la ciutat de València, ho feren a Fur de Saragossa o a Costum de Lleida, i si es repoblaren després de l'atorgament de la Costum, algunes ciutats reials ho feren a la Costum de València i la resta adoptaren els furs que ja hi havia als llocs veïns.[11]

Referències i notes

[modifica]
  1. Garcia Edo 1996: pp. 720-721.
  2. Furs e ordinacions 1482: fol. 20r.
  3. Garcia Edo 1996: p. 724.
  4. López Elum 2001: p. 42.
  5. Marzal Rodríguez 1993-94: pp. 399-401.
  6. Colon 1970: pp. 51-54.
  7. Guinot Rodríguez 2003-04: pp. 209-212.
  8. Chabás 1902: p. 17.
  9. Chabás 1902: pp. 16-17.
  10. Colon 1970: p. 57.
  11. Garcia Edo 1993: pp. 186-193.

Bibliografia

[modifica]

Fonts

[modifica]