Skorta

Plantilla:Infotaula geografia políticaSkorta

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 28′ 12″ N, 21° 51′ 58″ E / 37.469968°N,21.866056°E / 37.469968; 21.866056

Mapa del Peloponès amb els seus principals ubicacions durant l'Alta Edat Mitjana

Skorta (grec: τὰ Σκορτὰ, francès: Escorta) va ser el nom usat en els segles xiii i xiv, durant el període de domini franc al Peloponès, per designar la meitat occidental muntanyosa de la regió de l'Arcàdia, que separava les valls costaneres de l'oest (Èlida) i del sud-oest (Messènia) de l'altiplà Peloponès d'Arcadia a l'interior.[1] el nom apareixt principalment en les diferents versions de la Crònica de Morea . Apareix també, com Escodra i Escorda (Σκορδὰ, Σκοδρὰ), a la crònica del Pseudo-Doroteu de Monembasia.[2]

La part nord d'aquesta zona, al voltant d'Akova (Matagrifon), també era conegut pel nom grec de Mesarea (Μεσαρέα, un terme comú a Grècia per llocs de l'interior[3]); en alguns casos, quan es juxtaposa amb Mesarea, el terme «Skorta» està limitada a la part sud, al voltant de Karítena.[4] La població local era famosa pel seu caràcter rebel i mai es va sotmetre plenament als prínceps francs d'Acaia. Freqüentment s'alçaven en rebel·lió, amb l'ajuda dels grecs bizantins de la província de Mistra. Com a resultat, dues de les baronies més poderoses d'Acaia van ser establertes per controlar la regió, la Baronia d'Akova al nord i la Baronia de Karítena (també anomenada d'Eskorta) al sud.[5]

La regió de Skorta es va alçar en rebel·lió al voltant de 1302, quan el príncep Felip de Savoia va establir nous impostos a la noblesa local grega. Aprofitant l'absència del mariscal de Principat, Nicolau III de Sant Omer, que portava amb ell moltes tropes per a una campanya a Tessàlia, i amb l'ajuda dels bizantins de Mistra, els rebels van prendre i van cremar el territori dels castells de Santa Elena i de Crèvecoeur, i van posar setge al castell de Beaufort. Tanmateix, quan el príncep amb les lleves dels seus feudataris es van mobilitzar contra els grecs, aquests van optar per retirar-se, i el domini franc va ser ràpidament restablert sobre la regió.[6][7]

Referències[modifica]

  1. Bon 1969, pàg. 363-365
  2. Bon 1969, p. 363
  3. Bon 1969, p. 364 (Nota # 3)
  4. Bon 1969, pàg. 364-365
  5. Bon 1969, pàg. 104-105, 365-366
  6. Bon 1969, p. 178
  7. Longnon, 1969, pàgs. 266–267.

Fonts[modifica]

  • Bon, Antoine (1969), La Morée Franque: Recherches Historiques, Topographiques et Archéologiques sud la Principauté d'Achaïe, Paris: De Boccard
  • Longnon, Jean (1969), "The Frankish States in Greece, 1204-1311", in Wolff, Robert Lee & Hazard, Harry W., A History of the Crusades, Volume II: The Later Crusades, 1189-1311, University of Wisconsin Press, pàg. 234-275