Diclorvós
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 219,946 Da |
| Rol | antihelmíntic, anticolinesteràsic i cancerigen |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₄H₇Cl₂O₄P |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,42 g/cm³ (a 77 °F, líquid) |
| Solubilitat | 0,5 g/100 g (aigua, valor desconegut) |
| Pressió de vapor | 0,01 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 1 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Punt d'inflamabilitat | 175 °F (mínim, prova amb el dispositiu de Pensky–Martens) |
| IDLH | 100 mg/m³ |
| Altres | |
| líquid inflamable | |
El diclorvos o fosfat de 2,2-diclorovinil dimetil (DDVP) és un compost organofosforat altament volàtil.[1]
Es va fer servir àmpliament com a anithelmíntic veterenari i insecticida per al control de plagues a la llar, en la salut pública i la protecció de productes emmagatzemats. Va conéixer el seu punt àlgid entre principi de la dècada de 1960 i la fi de la dècada de 1990, quan l'ús en va ser limitat per una sospita que fos una substància carcinogènica.[2][3]
S'utilitza en la molta i la indústria del gra i per al tractament d'una gran varietat d'infeccions per cuc paràsit en els gossos, el bestiar i els éssers humans. Actua contra els insectes tant com un contacte i un verí estomacal. Està disponible en forma d'aerosol i concentrat soluble. També es fan collarets per a mascotes impregnats de plaguicida contra puces.
Referències[modifica]
- ↑ «Diccionari enciclopèdic de medicina». TERMCAT. [Consulta: 24 juny 2022].
- ↑ «Un poco de historia sobre el diclorvos» (en castellà), 05-12-2012.
- ↑ «Directiva 2006/92/CE de la Comisión, de 9 de noviembre de 2006, por la que se modifican los anexos de las Directivas 76/895/CEE, 86/362/CEE y 90/642/CEE del Consejo en lo que respecta a los contenidos máximos de residuos de captan, diclorvos, etion y folpet (Texto pertinente a efectos del EEE)» (en castellà). Diari Oficial de la Unió Europea, 01-12-2007, pàg. 222-237.
Bibliografia[modifica]
- Rivas, C. F.; Guzman, C.; Rivas, K.; Márquez, E.; Vega, R. «Degradación fotocatalítica del Diclorvos (2,2-diclorovinil-dimetil fosfato) utilizando oxido de titanio modificado con butiraldehido» (en castellà). Afinidad: Revista de química teórica y aplicada, 77, 591, 2020, pàg. 222–227. ISSN: 0001-9704.