Miquel Ensenyat Riutort
 (2019)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 octubre 1969 (55 anys) Banbury (Anglaterra) |
| Portaveu Grup Parlamentari MÉS per Mallorca | |
| 21 juny 2019 – 14 setembre 2022 (portaveu suplent) – Josep Ferrà Terrassa → Legislatura: Desena legislatura de les Illes Balears | |
 Diputat al Parlament de les Illes Balears | |
| té el rol: portaveu 21 juny 2019 – Legislatura: Desena legislatura de les Illes Balears Circumscripció electoral: Mallorca | |
 8è President del Consell Insular de Mallorca Consell Insular de Mallorca | |
| 4 juliol 2015 – 6 juliol 2019 ← Maria Salom Coll – Catalina Cladera i Crespí → Legislatura: Novena legislatura de les Illes Balears Membre del gabinet: Consell de Mallorca 2015-2019 | |
.svg){kind=small} Batle d'Esporles | |
| 4 juny 2005 – 13 juny 2015 Legislatura: Sisena legislatura de les Illes Balears, setena legislatura de les Illes Balears, Vuitena legislatura de les Illes Balears | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Palma (2015–) Esporles (2005–2015) |
| Ocupació | polític, educador social |
| Partit | Més per Mallorca |
| |
Miquel Ensenyat Riutort (Banbury, 30 d'octubre de 1969) és un polític mallorquí, diplomat en educació social i antic President del Consell Insular de Mallorca. Entre 2005 i 2015 fou batle d'Esporles pel PAS-PSM.
Vida i activitat política
[modifica]Nascut a Banbury fill de pare solleric i mare de Maria de la Salut, als dos anys es trasllada amb la família a viure a Sóller. Als 24 anys es trasllada a Esporles en començar a fer feina com a tècnic de joventut a l'ajuntament.[1] El 2003 es presenta com a candidat del PAS-PSM a batle del poble, obtenint 4 regidors amb el 33% dels vots i quedant com a segona força sols a 100 vots del Partit Popular. El 2005, gràcies a un acord amb el PSOE, Miquel Ensenyat es converteix en batle d'Esporles mitjançant una moció de censura. A les eleccions de 2007 revalidà la batlia aconseguint ser la força més votada al poble i obtenint 5 regidors. El 2011 torna a revalidar la batlia, obtenint per primer cop la majoria absoluta amb 6 regidors dels 11 de l'ajuntament. Aquell mateix any resulta elegit conseller al Consell Insular de Mallorca com a número 3 de la llista de PSM-IniciativaVerds-Entesa.
A les eleccions generals de 2011 fou el cap de llista de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa-EQUO al Congrés dels Diputats, obtenint uns 33.000 vots i cap escó.[2] El 2014 és elegit, mitjançant un procés de primàries, cap de llista de MÉS per Mallorca al Consell Insular de Mallorca i a les eleccions del 24 de maig de 2015 resulta reelegit conseller al capdavant del grup de 6 consellers de MÉS. Després de setmanes de negociacions amb PSIB i Podem, el 22 de juny s'arriba a un acord de govern d'esquerres amb Miquel Ensenyat com a President del Consell.[3] Fou elegit President del Consell Insular de Mallorca el 4 de juliol de 2015.[4]
El 2019 concorregué a les eleccions autonòmiques com a cap de llista de Més al parlament i candidat a la presidència del govern. Després de les eleccions, que suposaren un notable empitjorament respecte als resultats assolits per Més als comicis de 2015, Ensenyat va convertir-se en portaveu del grup parlamentari i no va ocupar cap càrrec a l'executiu.[5]
Ensenyat és partidari de garantir els drets civils de les persones LGBTI+, així com de defensar el català i la cultura i el patrimoni mallorquí.[6] Com a homosexual i catòlic, va escriure als bisbes per denunciar els sacerdots que recolzen els candidats de la dreta. Ensenyat ha estat assetjat i amenaçat per la seva orientació sexual.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Entrevista a Miquel Ensenyat - L'Altra Mirada», 01-12-2012. Arxivat de l'original el 23 juny 2015. [Consulta: 22 juny 2015].
- ↑ Torres Blasco. «La coalición que lidera el PSM se mantendrá pese a no obtener escaño» (en castellà). Ultima Hora, 22-11-2011. Arxivat de l'original el 16 de febrer 2019. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «Miquel Ensenyat (Més) presidirà el Consell de Mallorca». VilaWeb, 22-06-2015. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2020. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «Quatre illes d'esquerres». Ara Balears, 04-07-2015. Arxivat de l'original el 14 d’agost 2020. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ Nekane Domblás. «Més propone ahora mantener a Fina Santiago, Ensenyat cae como senador y Vidal medita sobre su futuro» (en castellà). Ultima Hora, 01-07-2019. Arxivat de l'original el 02 juliol 2019. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ Miquel Angel Font. «Miquel Ensenyat, de la teología a la política» (en castellà). El Mundo, 22-06-2015. Arxivat de l'original el 25 agost 2015. [Consulta: 24 setembre 2022].
- ↑ «Ensenyat recibe dibujos anónimos que le atacan por su condición sexual» (en castellà). Diario de Mallorca, 01-08-2017. Arxivat de l'original el 15 setembre 2021. [Consulta: 24 setembre 2022].
Jeroni Albertí (1979-82) · Maximilià Morales (1982-83) · Jeroni Albertí (1983-87) · Joan Verger (1987-95) · Maria Antònia Munar (1995-07) · Francina Armengol (2007-11) · Maria Salom (2011-15) · Miquel Ensenyat (2015-19) · Catalina Cladera (2019-23) · Llorenç Galmés (2023-) | | |
