Víctor de Marsella
El sant amb un molí, relleu a Nooit Gedagt (Països Baixos) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Victor Massiliensis segle III Alt Egipte? |
Mort | 290 (Gregorià) Marsella (França) |
Causa de mort | decapitació |
Sepultura | Abadia de Sant Víctor (Marsella) |
Religió | Cristianisme ortodox |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Període | Alt Imperi Romà i Baix Imperi Romà |
màrtir | |
Celebració | Tota la cristiandat |
Festivitat | 21 de juliol |
Iconografia | Com a soldat romà, amb palma de martiri i espasa, o una mola de molí; a cavall amb estendard |
Patró de | Marsella |
Víctor de Marsella (Alt Egipte?, segona meitat del segle iii - Marsella, Provença, 21 de juliol de 303 o 304) va ésser un militar de l'exèrcit romà. Convertit al cristianisme, fou mort per la seva fe. És venerat com a sant i màrtir per totes les confessions cristianes.
Biografia
[modifica]Víctor era un oficial de la Legió Tebana, composta per cristians de l'Alt Egipte i que fou massacrada als regnats de Dioclecià i Maximià (285-305) a Agaunum (avui Saint-Maurice (Valais, Suïssa), segons narra Euqueri de Lió a mitjan segle v. Segons Amédée Thierry, historiador del segle xix, Víctor se n'havia lliurat de la mort i era oficial de la guàrdia imperial; va arribar a Marsella quan Maximià va visitar la ciutat.[1]
A Marsella, va refusar de fer sacrificis als déus pagans i fou portat davant el prefecte Eutici, on es proclamà cristià. Fou portat lligat per la ciutat i davant del jutge, Asteri, tornà a proclamar-se cristià. Fou torturat i fuetejat, però no va voler abjurar. Dies després, el 21 de juliol, es va negar novament a fer sacrificis i llençà l'altar a terra amb el peu, que li fou amputat. Condemnat a mort, fou martiritzat en un molí de gra, on fou esclafat per les moles.
Veneració
[modifica]Els cristians recuperaren les restes del cos i l'amagaren a una gruta a un turó de la ciutat, venerant-lo com a màrtir. Sobre aquell lloc s'edificà un temple que esdevingué l'Abadia de Sant Víctor, important labadia de l'Orde de Sant Benet durant l'Edat mitjana, que va tenir molta influència i cases dependents a la Provença i Catalunya.
Iconografia
[modifica]Se'l representa vestit com un soldat romà i també com un cavaller medieval, amb llança, escut i, a vegades, un estendard. Com a atributs pot portar la palma característica dels màrtirs cristians. Aquests trets iconogràfics són compartits amb d'altres sants Víctors -són diversos els sants que porten aquest nom- i també amb altres sants que, com Víctor, van ser soldats romans (des de sant Anastasi a sant Jordi, per exemple). Més específica de Víctor de Marsella és la roda de molí (també pot ser un petit molí de vent) que fa referència al seu martiri i també al fet de ser, en alguns llocs, el sant patró dels moliners.
Obresː
- Sant Víctor a cavall. Clau de volta a la capçalera de l'Abadia de Sant Víctor de Marsella (segle xiv)
- Sant Victor amb un donant. Pintura del Mestre de Moulins, final del segle xv (Museus de Glasgow)[2]
- Imatge de sant Víctor a l'església parroquial de Davoli (Catanzaro, Itàlia) s. XIX
-
Abadia de Sant Víctor
-
Martyrium de S. Víctor de Marsella, on fou enterrat el sant
-
Nau de l'abadia de S. Víctor de Marsella
Notes
[modifica]- ↑ Amédée Thierry. Histoire de la Gaule sous l'administration romaine. Éd. Perrotin, 1847, p. 71.
- ↑ «St Victor with Donor by MASTER of Moulins». [Consulta: 24 abril 2017].
Bibliografia
[modifica]- Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950.