Vés al contingut

Ferdinand Minding

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaErnst Ferdinand Adolf Minding
Фердинанд Готлибович Миндинг

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Ernst Ferdinand Adolf Minding
(ru) Фердинанд Готлибович Миндинг Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1806 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Kalisz (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1885 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Tartu (Estònia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Halle
Tesi acadèmicaDe valore intergralium duplicium quam proxime inveniendo (1829)
Es coneix perTeorema de Minding
Activitat
Camp de treballGeometria diferencial, càlcul diferencial, àlgebra i càlcul de variacions Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Elberfeld
Berlín
Tartu Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Berlin
Universitat de Dorpat
Membre de
AlumnesKarl Mikhailovich Peterson
Axel Harnack
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAugusta Regler Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ernst Ferdinand Adolf Minding o, en rus, Ferdinand Gotlibovich Minding (1806-1885) fou un matemàtic rus-alemany.

Vida i Obra

[modifica]

Després dels seus estudis secundaris a Hirschberg (actual Jelenia Góra a Polònia), va estudiar filologia, filosofia i física a les universitats de Halle i Berlín.[1] De 1831 a 1843 va ser professor a la universitat de Berlín i el 1843 va ser nomenat per ocupar la nova càtedra de matemàtiques aplicades de la universitat de Dorpat (actual Tartu), càrrec que va ocupar durant quaranta anys.[2]

El 1839 va publicar un article al Journal de Crelle en el que demostrava el teorema que porta el seu nom i que diu que totes les superfícies de curvatura constant són localment isomètriques. Això no obstant, el lligam entre la pseudoesfera i el pla hiperbòlic no es faria fins molt més tard, quan Eugenio Beltrami,[3] el 1868, el va relacionar amb els treballs de Lobatxevski.[4]

Minding també va treballar en equacions diferencials, funcions algebraiques, funcions contínues i mecànica analítica.

El 1879 va ser escollit membre honorari de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg.[5]

Referències

[modifica]
  1. Youschkevitch, Dictionary of Scientific Biography.
  2. Lumiste, pàgina 10.
  3. Tazzioli, pàgines 30-31.
  4. Reventós & Rodríguez, pàgina 169.
  5. Lumiste, pàgina 11.

Bibliografia

[modifica]
  • Lumiste, Ülo. «Background: Mathematics in Estonia until 1940». A: Ülo Lomiste; Jaak Peetre (eds.). Edgar Krahn 1894-1961: A Centenary Volume (en (anglès)). IOS Press, 1994. ISBN 90-5199-168-1. 
  • Reventós, Agustí; Rodríguez, Carlos J. Una lectura del Disquisitiones generales circa superficies curvas de C.F. Gauss. Societat Catalana de Matemàtiques IEC, 2006. ISBN 84-7283-849-8. 
  • Tazzioli, Rossana «The Role of Differential Parameters in Beltrami's Work» (en (anglès)). Historia Mathematica, 24, 1, 1997. DOI: 10.1006/hmat.1997.2121. ISSN: 0315-0860.

Enllaços externs

[modifica]